Frescos menyspreats
Els frescos amb mil anys d’història que van retornar a les Valls a final de febrer del 2007, més de setanta anys després d’haver sortit del país venuts per uns quants milers de pessetes, mereixen, com a mínim, una seu adequada on puguin ser exposats al públic. La recuperació de part de les pintures del mestre de Santa Coloma va ser un periple complicat que finalment va costar quatre milions i mig d’euros a les arques públiques. Es va considerar que la vàlua històrica i artística amb algun component sentimental i patriòtic justificava l’esforç econòmic. Per això no s’entén que hagin passat la major part dels nou anys que fa que són al Principat tancats a les fosques. I?el que els queda amb el futur que es va començar a escriure ahir. Els frescos sortien des de la sala d’exposicions del Govern, que desapareix amb l’enderrocament de l’antiga caserna de bombers, per anar a l’espai que l’àrea de Restauració i Conservació ha condicionat a l’edifici de Cultura sobre la ITV a Aixovall. Una destinació que ocuparan sine die i que deixa les pintures una vegada més d’esquena al públic. El ministeri preveu que l’estada sigui temporal però no hi ha previsió concreta sobre quan ni on quedaran instal·lats. El moment que tinguin un emplaçament definitiu i que puguin ser protagonistes d’una mostra permanent és una incògnita. La responsabilitat de tractar els murals romànics colomencs d’acord amb el valor artístic que tenen ha anat passant d’un Govern a un altre i ningú no els ha tret a la llum. La construcció de The Cloud ha fet que irremeïablement hagin hagut de ser traslladats però malauradament per anar a un altre forat. Costa imaginar que en cap altre país el recorregut dels frescos, per motius culturals i sense oblidar els econòmics, hagués estat el que se’ls ha dispensat. La importància de l’obra pictòrica arrencada dels murs de l’església de Santa Coloma obliga a reflexionar sobre la necessitat d’adequar un espai on emplaçar-los. Una joia patrimonial d’aquest nivell reclama seu pròpia i pública. El patrimoni cultural també és un actiu a protegir que pot donar atractiu al país.