Falten cambrers

Fent marxa enrere uns mesos, el problema era el mateix. El sistema de quotes manté restriccions importants i els aturats que es troben a la borsa de treball no responen al perfil que necessita el sector turístic. La frase que ho resumeix tot pertany a Oscar Julian, portaveu de la Unió Hotelera: “Tothom no pot servir plats.” Amb aquest principi, la patronal entén que el sector s’ha “prostituït” amb una idea estandarditzada que tothom podia fer de cambrer. I aquest principi enllaça amb la permanent queixa respecte que falta qualitat del servei als turistes. L’executiu ha de tornar-se a mirar la situació actual de les quotes perquè no té cap sentit que cada sis mesos el sector hoteler i hostaler es trobi en la mateixa tessitura. El nivell d’atur és relativament baix i ha quedat demostrat que la major part dels apuntats al Servei d’Ocupació no volen o no poden desenvolupar les feines que estan reclamant els empresaris. Sembla coherent l’opció que Govern comenci a aplicar una política de formació específica per als aturats que els sigui útil respecte a les feines que s’estan demanant al mercat. Però segurament aquesta única acció no serà suficient i caldrà que se sigui més flexible amb les quotes. És complicat saber si l’alternativa que està oferint la Unió Hotelera de mantenir per a l’estiu els temporers d’hivern és factible. Tant en l’àmbit legal com a la realitat, atès que és possible que molts ja hagin marxat un cop finalitzada la temporada d’hivern. És complicat que l’executiu accepti aquesta mesura per la urgència i pel precedent que crearia. Les dificultats per contractar són innegables, però també ho és que la política restrictiva respecte a les noves autoritzacions de residència ha estat clau per rebaixar de forma considerable el nivell d’atur. I cal afegir que el nivell de salaris que s’està pagant en el sector turístic es pot considerar baix en molts casos. Govern ha de fer un encaix de peces per evitar que la falta de mà d’obra acabi en un problema endèmic, al temps que no pot liberalitzar les quotes per evitar temptacions empresarials de la línia dura d’altres èpoques.