Impunitat política

El sistema estableix que el Tribunal de Comptes audita els diversos organismes públics i els assenyala i remarca les males praxis o les irregularitats. Al mateix temps, els indica com s’hi ha de posar solució. La reacció majoritària dels afectats és fer unes al·legacions que en bona part dels casos provoquen vergonya aliena i continuen fent exactament el mateix. El model és tan pervers que hi ha parts dels informes del tribunal que són el dia de la marmota. Es ressalten males praxis que ja han estat assenyalades diverses vegades pel tribunal. I així any rere any els informes són una barreja entre les irregularitats històriques i les noves. El sentit comú aconsellaria que quan hi ha un informe de control públic s’hauria d’haver afegit un mecanisme per obligar l’organisme públic que incompleix la llei a rectificar. Fins i tot en els casos més greus, i la palma se l’endú el mandat de Montserrat Gil i Manel Torrentallé a Sant Julià, s’haurien de preveure fórmules perquè els causants de segons quina desgràcia econòmica o pràctica sospitosa hagin de respondre. Perquè si la idea és mantenir la impunitat absoluta que existeix actualment per part dels gestors dels organismes públics, el més convenient seria eliminar el Tribunal de Comptes. En aquests moments la seva utilitat tendeix a zero. Moltes hores, sous i esforços perquè la seva feina tan sols tingui, com a transposició al món real, el titular de la portada del Diari. La voluntat manifesta de bona part dels polítics de mantenir la impunitat absoluta impedeix que hi hagi un veritable control de la gestió dels diners públics. El grup parlamentari demòcrata va intentar la legislatura passada posar una espècie de límit a la impunitat absoluta, però la seva pròpia gent es va carregar la iniciativa. Segurament hauran de ser properes generacions de polítics, sense els peatges dels actuals, que dins d’un futur marc de regeneració democràtica s’atreveixin a canviar el sistema. Fins llavors, doncs, cada any a la primavera tornaran els informes amb contractacions irregulars, ús de targetes de crèdit sense justificants, adjudicacions il·legals... i cap conseqüència per als que les realitzen.