Final digne a l’ACB

Cinc partits perduts, després l’escenari ha canviat de forma global. Falten cinc jornades per al final i s’ha de mirar mínimament de reüll a la part baixa perquè el play-off és a efectes pràctics inviable. No només haurien de guanyar-ho tot i que Bilbao i Fuenlabrada perdessin tots els partits, sinó que a més hi ha tres equips pel mig que també haurien de començar a perdre. I a major abundància, hi ha enfrontaments directes, on un dels dos ha de guanyar, que fins i tot ho compliquen fins a donar-ho per impossible. Lamentablement, ara com ara hi ha més opcions de patir per no arribar a les últimes jornades amb l’opció de baixar que no pas per estar entre els vuit millors. És cert que és molt improbable que el MoraBanc arribi a tenir problemes classificatoris greus perquè amb tres triomfs de marge més basquetaverage amb Estudiantes i tres sobre Obradoiro (un dels equips que ha de visitar el pavelló, concretament la penúltima jornada) és molt difícil que arribin complicacions. En aquest cas, hi ha un escenari similar a causa que els equips que lluiten per evitar el descens ho haurien de guanyar pràcticament tot. Diumenge visita el pavelló la Penya, en un partit entre equips que ben poc es juguen i que es troben en dinàmica trista. El Joventut, empatat amb el MoraBanc, també té l’oportunitat de deixar materialment tancada la permanència, un objectiu menor per a un històric del bàsquet espanyol. És un partit ideal per posar fi a qualsevol especulació i donar una alegria a l’afició. És complicat afirmar que la temporada està sent decebedora perquè l’objectiu inicial, mantenir-se, està gairebé assolit. Però no és menys cert que els últims partits han deixat la sensació que als jugadors els ha faltat la gana per aspirar a cotes més altes just en el moment en què s’albirava l’opció de disputar el play-off. Ha quedat la flaire a un cert conformisme quan la plantilla havia demostrat en la primera part de la lliga la qualitat suficient per estar lluitant fins als darrers partits per entrar entre els vuit millors. Però ha faltat aquest plus que diferencia una temporada acceptable d’una de bona, perquè encara que al final s’haguessin quedat fora amb una actitud diferent haurien ajudat que l’afició encara s’engresqués més.