Debat sobre la Justícia

L’objectiu era professionalitzar l’organisme per evitar els perills que la politització dels nomenaments derivi en posteriors problemes en el funcionament. El motiu fonamental que ha portat DA, el PS i SDP a carregar-se la iniciativa passa perquè consideren que seria una mesura anticonstitucional. Aquest argument se sustenta en el fet que la Constitució estableix que al capdavant del CSJ s’han de col·locar persones “coneixedores” del món jurídic. Aquest requisit tan genèric (en realitat significa que no hi ha cap requisit perquè qualsevol pot ser “coneixedor”) quedaria massa concretat per la proposta liberal i per tant aniria contra l’esperit del redactat de la Carta Magna. Més enllà de la molt discutible consistència d’aquest argument, l’escenari actual és un bon moment per a un debat obert i sense apriorismes sobre el funcionament de la Justícia. El descontentament és mitjanament evident, tant per un problema de lentitud en molts casos com pel resultat final de les sentències, algunes de tan discutibles com el raonament de DA, el PS i SDP per evitar que les persones que han de jutjar els jutges hagin de tenir una formació mínima que els capaciti per complir la tasca per a la qual han estat designats. L’evolució de la realitat judicial ens ha portat a una complexitat creixent en els processos, casos, instruccions... i aquest increment de la dificultat hauria de venir acompanyat d’una major professionalització en tots els àmbits. I això significa des dels secretaris judicials fins als membres del Consell Superior, passant pels batlles. El sistema que podia ser vàlid a principi dels noranta està en qüestió perquè la pròpia evolució social, política i econòmica ha plantejat escenaris de temes jurídics que anteriorment no existien o eren molt escassos. Aquesta situació s’ha de reconèixer, sense que calgui estripar-se el vestit, al mateix temps que s’ha de començar a parlar en profunditat respecte a com es fa front a aquest repte. La professionalització i l’exigència ha d’estar present en tots els àmbits perquè és un poder de l’Estat clau que està constantment sota l’atenció pública. Són els representants públics els que han de prendre la iniciativa per a una millora del sistema, més enllà de l’obligació de dotar de prou recursos els organismes jurídics.