Martí contraataca

El Govern ha estat permanentment bombardejat tant des de la propietat com des de l’oposició, especialment els liberals i SDP, posant en dubte pràcticament totes les decisions preses i aixecant ombres de sospita sobre els interessos ocults de l’executiu en cada moviment. Segurament ha arribat el moment que els actors parlin clar sobre l’afer i s’acabin les insinuacions permanents –els límits de la correcció política fa temps que s’han superat–. Ara cadascú des del seu punt de vista ha de ser concís, concret i rigorós. El cas BPA és dur i complex, però hi ha dos punts de partida. Primer; el Govern no tenia més remei que intervenir el banc, un cop la FinCEN l’havia “matat” (en paraules de la pròpia representació legal dels accionistes majoritaris), perquè el perill que l’afer s’endugués per davant tota la plaça financera era evident. Segon; el procés posterior i totes les decisions preses són discutibles i és possible que s’hagin comès errors. A partir d’aquests dos plantejaments ha arribat l’hora que totes les parts es mostrin clarament, més enllà del que acabin determinant les instàncies judicials. Martí ha estat especialment cruent amb Jaume Bartumeu, sobre qui ha llançat greus acusacions, com la d’intentar perjudicar el país per defensar els interessos dels seus clients. L’oposició liberal també ha estat assenyalada pels atacs al Govern durant el procés. De la resta del discurs d’orientació cal destacar les mesures que s’han anunciat en l’àmbit purament econòmic. Bàsicament s’anuncia una pujada de la pressió fiscal, però sense cap senyal de voluntat d’optimitzar la despesa. No és necessari fer demagògia, però l’executiu continua sense tenir cap pla per reduir el que gasta i es compleixen les previsions més pessimistes respecte que un cop oberta la capsa de Pandora del desplegament impositiu generalitzat només era qüestió de temps que de mica en mica els percentatges de taxació passin a ser més alts. A la resta de camps pràcticament cap concreció, com és habitual. Sense calendari ni pla d’actuacions. Un plantejament especialment preocupant en el tema sanitari i de pensions, per on s’escolen milions d’euros que impedeixen una acció de Govern pro activa.