IGI igualat

Martí anunciava dimecres en el debat d’orientació política la desaparició del percentatge reduït que ara s’aplica a les estacions d’esquí, Caldea, Naturlandia, el transport públic, el teatre o espectacles organitzats per privats i el mercadeig d’art. L’IGI del 2,5% que tributaven es convertirà en 4,5%, el que es paga de manera generalitzada. És la fi del que era una situació privilegiada per als sectors que gaudien d’aquesta rebaixa i un greuge comparatiu en el sistema, com el cap de Govern reconeixia al Consell. La reducció respecte al tipus general es va concedir atenent que els beneficiaris eren actors clau per a l’economia nacional. Una premissa certa però discutible perquè hi ha sectors com el comerç i l’hoteleria que són essencials pel pes que tenen en el producte interior brut i per l’activitat que generen als quals se’ls va negar poder acollir-se al pagament de la franja baixa quan ho van demanar. Era evident que a tothom no se li podien atorgar condicions especials perquè es perdia la filosofia de l’impost. En alguns casos, però, resultava xocant que no se’ls atorguessin els privilegis que per l’especificitat dels negocis, vinculats al turisme i motors de l’economia, els hauria d’haver situat en l’estatus dels tributants de la versió inferior. No va ser així i ara Govern corregeix les diferències que ell mateix va crear. És lògic el rebuig dels afectats per la imposició d’un IGI del 4,5% sense distincions, que reivindiquin especificitats –tothom en pot al·legar alguna– i evident que els repercutirà en el compte de resultats, tal com argumenten però és necessari acabar amb els privilegis. Els beneficiaris han d’entendre que han tingut rebaixa impositiva en uns exercicis crítics per a tots els negocis, que també l’haurien rebut encantats, i ara toca equilibrar les condicions. El model fiscal s’ha assentat i les conseqüències traumàtiques que podria tenir es pot considerar que ja s’han superat. Un pocs actors ho han viscut amb tractament diferent i ara s’han d’adaptar a les de tothom, amb un increment de l’IGI que els arriba en un moment econòmic millor i que hauran de saber assumir i gestionar per no perdre atractiu per al client i mantenir la solvència i les inversions de les societats. Un esforç que afecta tot el teixit econòmic del país.