Salaris públics a l’alça

L’anàlisi de l’evolució de la partida de personal de les administracions i parapúbliques revela que des del 2006, quan s’hi destinaven 169,8 milions, ha crescut independentment del que succeeix en la resta de sectors, que sí que s’adapten a les circumstàncies. En temps de crisi els responsables de la gestió pública no han demostrat cap contenció que anés en sintonia amb les retallades en l’àmbit privat. Del 2007 al 2009, quan la recessió mundial ja era evident, el capítol de sous augmentava un 9,1% per situar-se en 218,6 milions i mantenir-se amb petits alts i baixos fins que s’albiraven els primers brots verds, quan va pujar deu milions més. Les xifres són un retrat evident que administracions i parapúbliques han estat incapaces d’adaptar-se a les exigències que la realitat nacional i la de les arques públiques demanava. Els comuns han passat moltes estretors que s’han reflectit en les ínfimes inversions que han fet però a la despesa de personal els retocs han estat petits, aquest any baixa lleugerament, i l’administració central és on menys s’ha actuat en consonància amb el panorama general. La baixada de la població no s’ha traduït en una reducció del capítol de sous, que per lògica hauria d’haver estat inferior perquè els serveis que s’han donat també han disminuït. Aquest exercici va a l’alça i el Govern justifica sumar 107,9 milions per la fi de les retallades als funcionaris amb els salaris més elevats i les noves contractacions que es consideren inajornables. Potser sí que hi ha alguns departaments que necessiten incorporar personal però el cert és que durant els exercicis que no havia de créixer la plantilla han entrat més eventuals a l’administració. I la mateixa falta de sintonia amb l’esdevenir de les xifres macro i microeconòmiques es detecta en els números del SAAS. Per al 2016 l’increment previst és del 4,1%, gairebé 38 milions, i durant els anys anteriors la despesa en personal i els elevadíssims sous que reben alguns professionals a l’hospital no han viscut els efectes de la crisi. Tots plegats haurien de fer una reflexió perquè els fons amb els que se sufraguen aquests 234,5 milions surten en part dels esforços de ciutadans que fa anys que pateixen congelació o rebaixa salarial.