Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Una feina extra que per manca de mitjans acabava sovint en la caducitat dels expedients i, en conseqüència, que l’administració concernida no pogués recuperar els diners d’aquell deute. L’anterior legislatura el Govern va arrencar la reforma legislativa dirigida a evitar que la Batllia tingui aquesta feina extra. D’una banda, es dota les administracions de la capacitat per fer embargaments als deutors i, de l’altra, s’impulsa la figura de l’executor privat de sentències, el saig, un professional liberal ja existent en indrets com França. Els passos iniciats amb la reforma legislativa van culminar ahir, quan els tres saigs que van superar el procés de selecció i que s’han format al país veí del nord prenien possessió del càrrec davant del ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot. Començaran la tasca la setmana vinent i ahir encara eran incapaços de saber el volum de feina que hauran d’assumir. Alguns comuns ja han acordat amb els bancs el procediment a seguir per embargar els comptes bancaris del seus deutors –només aquella quantitat impagada–, però els saigs hauran de fer-se càrrec dels deutes més quantiosos i d’aquells embargaments que no es limitin només a comptes bancaris, sinó també a propietats. I no tan sols de la jurisdicció administrativa, també civil. El ministre Espot va manifestar que el saig esdevindrà la figura que garanteixi que les resolucions judicials s’acabaran complint, una conclusió imprescindible de qualsevol plet perquè una sentència que acaba als llimbs no fa justícia. A més, contribuirà a agilitzar-les. La lentitud de la justícia és un mal endèmic que cal eradicar i, sens dubte, aquesta reforma ha de contribuir-hi. La Batllia ha d’afrontar cada cop qüestions més complexes i que requereixen més especialització i per això era necessari i urgent abordar aquesta reforma. Per a les administracions ha de suposar, a més, una major facilitat per recuperar diners d’impagats que, amb l’altre sistema, tenien més facilitats per descuidar els seus deures. El comú de la Massana, per exemple, va informar dijous que ja han calculat que seran uns 300.000 euros anuals. Una quantitat gens menyspreable.

tracking