Editorial
Lluitadors reconeguts
L’exemple de persones com Antoni Rogel, Pere Capdevila o Lluís Samper és essencial perquè s’hagin reconegut els drets dels discapacitats i per recordar que se’ls ha de tenir en compte perquè es puguin integrar en la societat
La lluita pels drets dels discapacitats no ha estat fàcil. Ni aquí ni enlloc. Però aquí ha estat més complicada, com en tants altres aspectes on els afectats són col·lectius petits als que els costa fer-se sentir. La feina intensa i combativa d’unes quantes persones ha servit per millorar les condicions de vida de tots aquells que de manera accidental o per una patologia s’han vist privats d’alguna de les capacitats respecte a la resta de la població. Són lluitadors que han suposat un exemple per als discapacitats però també per a qualsevol que pugui ser sensible a les reivindicacions d’aquells que per alguna circumstància són considerats diferents i tenen més dificultats per integrar-se social i laboralment. El desaparegut Antoni Rogel va ser un d’aquests pioners a reivindicar els drets de les persones amb diversitat funcional a Andorra arran de la discapacitat que va afectar el seu fill a conseqüència d’un atropellament. Ara la seva memòria dóna nom a uns premis que serveixen de reconeixement per als que han fet una tasca destacada en benefici d’aquest col·lectiu. Un dels guardonats ahir va ser Pere Capdevila que compleix perfectament aquest perfil de lluitador amb l’afegit que el combat l’ha portat en primera persona perquè un accident el 1978 li va deixar seqüeles que li van comportar una discapacitat. Una circumstància que lluny de ser un obstacle el va convertir en un inconformista protagonista d’una història de superació que va incloure la fundació el 1989 amb Antoni Rogel de l’Associació de Minusvàlids i Disminuïts d’Andorra (Amida), un col·lectiu que va donar lloc després a la Federació Andorrana d’Associacions amb Discapacitats (FAAD) i que encara existeix i des del qual es van focalitzar les demandes dels discapacitats. Algunes encara pendents d’assolir però moltes altres aconseguides, amb petites batalles constants per fer possible l’eliminació de barreres arquitectòniques, la concessió d’ajuts específics en funció del grau de diversitat funcional o la creació del marc legal per aconseguir ser respectats i impulsar la integració laboral i social. Tasca en la que també ha participat Lluís Samper, també guardonat per defensar els drets de tots aquests col·lectius. La lluita d’aquests pioners ha donat com a resultat millorar la vida dels discapacitats tot i que encara queda camí per recórrer.