Balanç agredolç

Serà impossible de demostrar mai, però ha fet la sensació que els jugadors del MoraBanc Andorra van decidir aixecar el peu de l’accelerador un cop la salvació gairebé estava garantida. En el moment que havia de donar el plus per aspirar als play-offs, l’equip va perdre la intensitat de cop. L’última part de la segona volta ha estat un autèntic martiri amb actuacions molt decebedores, perquè hi ha moltes maneres de perdre. L’equip de l’any passat tenia menys potencial i quan perdia feia la sensació que tenia lloc fonamentalment perquè el rival simplement era millor. Aquesta temporada, algunes de les derrotes s’han produït amb una imatge de certa indolència. I els problemes d’actitud, més que no pas els de qualitat, són els que a l’aficionat li costen més de perdonar. Amb les perspectives de l’inici de la campanya no es poden fer retrets perquè a efectes pràctics s’ha aconseguit una salvació sense patiment, mentre que la temporada del debut hi va haver alguns trams de competició en els quals el fantasma del descens estava molt a prop. Amb el temps tot tendeix a aigualir-se però la temporada anterior es va haver de canviar gairebé mig equip per acabar tenint un conjunt competitiu. El públic ha estat especialment crític amb Víctor Sada perquè entén que no ha respost a les expectatives que s’hi havien dipositat. És possible que el rol de Sada al Barça, l’època en què va brillar, es trobés més en una tasca d’especialista a anul·lar el millor jugador rival i que al MoraBanc se li ha volgut donar un paper de director de joc. En tot cas, és cert que no ha destacat ni en el paper de dirigir l’equip ni en la defensa de jugadors rivals potencialment perillosos. La dinàmica dels darrers partits, en els quals Peñarroya no ha comptat amb ell, teòricament fins i tot quan ja estava recuperat d’una lesió, mostra de forma clara que no se’l té en compte per a la propera temporada. Així s’entén amb les declaracions de Peñarroya respecte al fet que no jugava per decisió tècnica. El decebedor tram final de campanya ha provocat tan mala impressió que tot queda una mica en suspens. Ni és clar que Peñarroya continuï ni que la plantilla pugui renovar-se totalment. Només hi ha tres jugadors amb contracte per a la temporada vinent. I el jugador que ha marcat diferències, Shermadini, sembla que està en espera d’una oferta d’un equip amb més potencial. El futur, ara mateix, és un mar d’incògnites.