Editorial
Futur de Naturlandia
Naturlandia ha de transformar-se en un projecte assumible i ho ha de fer ràpidament, a curt termini, perquè els dèficits constants que genera estan portant el comú de Sant Julià de Lòria a una situació límit. Bona part de la ciutadania laurediana és conscient de la perillosíssima situació econòmica en què es troba la parròquia a causa del parc. Comptat i debatut, la desastrosa i irresponsable gestió del parc per part de Montserrat Gil i Manel Torrentallé va ser un dels motius fonamentals que van derivar en la derrota d’Unió Laurediana de les últimes parroquials. Perquè a Sant Julià és a bastament conegut que tot l’afer Naturlandia està vinculat a UL. Va ser Josep Pintat el cònsol que va impulsar el parc i el primer gestor, per després, i ja amb el parc enfonsant-se econòmicament cada cop més, ser qui va passar el testimoni a Montserrat Gil. Sant Julià es troba al límit o ja ha superat el nivell màxim d’endeutament per les càrregues que ha de suportar per Naturlandia. El comú poca cosa ha fet o pot fer si ha de destinar milions d’euros cada any a fer front al forat del parc. La responsabilitat la té ara Laurèdia en Comú, que sempre podrà dir que la culpa de tot correspon a Unió Laurediana. Possiblement sigui cert, però aquesta formació sabia perfectament quan es va presentar als comicis que en l’hipotètic cas de guanyar, i els primers sorpresos van ser ells, hauria de fer front al dossier de Camprabassa. L’actual majoria té un balanç francament decebedor i la seva inacció ja s’ha carregat una part de la il·lusió generada entre la ciutadania per tenir un comú valent, capaç de posar fi a les pràctiques obscurantistes que UL ha dut a terme durant 20 anys governant Sant Julià com si en fos el propietari. En menys de mig any, un escassíssim balanç més enllà de d’ampliar el deute en 3,5 milions per poder fer els pagaments dels compromisos amb proveïdors i treballadors que tenia Naturlandia. El temps de reflexió i d’anàlisi fa temps que hauria d’haver donat pas a actuacions perquè cada dia que passa la situació es complica. Des de fora sembla evident que el parc ha d’anar cap a un model de reducció per aconseguir rebaixar el nivell de despeses. Perquè encara que els ingressos han anat augmentant s’ha fet sobre la base de proposar més activitats i per tant incrementant els costos de funcionament i de personal. Fins ara, però, encara és hora que el cònsol, Josep Vila, hagi manifestat les intencions sobre Naturlandia.