Col·laboració comunal

Un dels tòpics amb els que s’associa Andorra és que al país no hi ha cap persona que pateixi problemes econòmics. Res més allunyat de la realitat. La greu crisi que va esclatar fa vuit anys i que encara patim ho va fer evident amb tota la seva cruesa. Hi ha un volum de gent que passa per situacions adverses –conjunturals i estructurals– que no es pot comparar amb el que succeeix als països del nostre entorn, però és igualment cert que hi ha més casos dels que es podria esperar. El perfil dels que es veuen abocats a viure precàriament respon per un cantó a la tipologia de persones grans que viuen soles, amb problemes de salut temporals o crònics. I per l’altre a famílies monoparentals amb ingressos insuficients i a famílies nuclears que no poden fer front a les obligacions contretes. En aquests context és quan les institucions consoliden la seva raó de ser. La responsabilitat primera recau en l’administració central, la qual cosa, però, ni pot ser excusa ni exonera els comuns de participar en la política d’ajuts socials. En aquest sentit les set corporacions locals van atorgar l’exercici passat un total de 671 prestacions per un valor que va superar amb escreix els 200.000 euros. La majoria dels ajuts tenen a veure amb els costos derivats de les activitats extraescolars, l’escola bressol, la ludoteca o els casals en període de vacances escolars. I no pot ser d’una altra manera per l’estructura social i familiar d’una part molt important de la població del país. Els dos membres de la parella han de treballar per assolir uns ingressos mínims –que la crisi ha dificultat– i no disposen d’una estructura familiar que els possibiliti tenir cura dels fills sense un cost afegit quan no hi ha escola o quan es veuen obligats a allargar la jornada laboral. També hi ha situacions en què la prestació ha de ser directa. En qualsevol dels casos és imprescindible ser molt curós perquè els ajuts arribin als que realment ho necessiten. De la mateixa manera que cal intensificar els esforços en la gestió dels recursos per poder disposar del volum dinerari que permeti donar resposta al màxim nombre de demandes. I això hauria de posar sobre la taula el debat si s’ha de mantenir el model que se segueix amb determinades exoneracions que s’atorguen de manera indiscriminada i si cal subvencionar alguns serveis comunals i estatals.