Avaluació a l'escola

En l’arrencada del curs 2013/2014, en l’anterior legislatura demòcrata i amb Roser Suñé al capdavant del ministeri, ja es parlava, fins i tot, del desembors econòmic que suposaria la participació del país en l’informe PISA de l’OCDE. Entre 180.000 i 200.000 euros. Hi havia hagut contactes amb l’organisme internacional per tractar detalls del que caldria fer per sumar-s’hi. I és que uns mesos abans, en el debat d’orientació política, els grups parlamentaris demòcrata i socialdemòcrata havien subscrit una proposta d’acord que instava l’executiu a moure fitxa per tal de determinar si era factible la participació. Tres anys després la conclusió és que PISA no convenç el ministeri, en el sentit que es considera que no seria el mètode d’avaluació més adequat per a Andorra, amb tres sistemes educatius, dos dels quals ja són avaluats en el marc de l’examen de l’OCDE, i amb una massa crítica reduïda. Però l’escola andorrana supera les tres dècades, ha assolit la maduresa i està immersa en una renovació que fa imprescindible que es disposin d’indicadors per determinar-ne els resultats. El sistema nacional ja ha convençut les famílies com ho prova el progressiu creixement d’alumnes i que ja fa uns anys que és el que acumula un major nombre d’estudiants. La confiança de les famílies és un termòmetre, com també ho va ser al seu dia l’arribada de les primeres generacions de l’escola a la Universitat i que es demostrés preparació per afrontar l’ensenyament superior en centres a banda i banda de la frontera. Però no són suficients: manca un examen basat en paràmetres objectius que determinin quin és el nivell de l’alumnat. I no pas per desconfiança sinó perquè tal com admet el mateix ministre d’Educació, Èric Jover, disposar d’aquests resultats és necessari per seguir millorant, que és la fita que ha de perseguir qualsevol sistema educatiu. Tanmateix, mai s’han fet públiques dades importants com l’índex d’abandonament escolar, un indicador més que objectiu sobre la salut educativa. El ministeri té la intenció primera de dotar-se d’un sistema d’avaluació propi per després cercar-ne un d’internacional que s’adeqüi a les característiques del país. Disposar d’una avaluació externa hauria de ser l’objectiu final perquè tenir resultats aliens allunyaria qualsevol suspicàcia.