Editorial
El renéixer del totxo
El Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris (AGIA) ha constatat que el 2016 està sent un any de clara recuperació en la venda de pisos. La situació, però, no té res a veure amb la de la bombolla perquè el ciutadà normal continua fora del mercat
El sector immobiliari, amb les dades d’operacions a les mans, sembla que veu una llum al final del túnel. Les vendes estan augmentant i ho fan de manera significativa, sempre, però, tenint en compte que el punt de partida de la millora era molt baix. Segons les paraules d’un dels immobiliaris més ben informats, “si abans venies cent i amb la crisi vas passar a vendre divuit pot semblar que perquè pugis dos anys un deu per cent estàs millorant, però en realitat només estàs en vint-i-dos, una cinquena part del que venies abans”. El sector ha de tenir clar que les xifres prèvies a la bombolla possiblement es tardi desenes d’anys a tornar a reproduir-les. I així ha de ser perquè el creixement descontrolat va deixar prou seqüeles perquè aquells que ho han viscut no permetin que es repeteixi. Les xifres de millora de vendes no poden, però, amagar la realitat. La compra d’habitatges viu un moment particular on els inversors i residents passius s’han aprofitat de la baixada de preus derivada d’anys de falta de demanda. Els preus encara estan ajustats i hi ha oportunitats de compra que prometen millor rendiment que no pas els diners a termini fix. No cal oblidar que avui en dia si algú vol tenir els fons amb màxima seguretat (AAA) no cobrarà cap interès. Les dades de venda tenen així una part d’engany perquè se circumscriuen a una operativa. El ciutadà de carrer, la classe mitjana, no està comprant habitatges. Està escaldada i, a més, la banca posa unes condicions per als préstecs hipotecaris que fan gairebé impossible accedir-hi. Si per comprar un pis de 200.000 euros se n’ha de tenir estalviats 40.000 les opcions d’accedir-hi són escasses per a la immensa majoria de ciutadans. La banca ha obert l’aixeta, però fa trampa. Dóna diners però a aquells que ja en tenen. I que, per tant, disposen de pràcticament plenes garanties de retorn. Hi ha encara milers de pisos buits fruit de la desmesurada construcció en els anys del boom. Però l’interès per la compra està molt focalitzat al centre o en els habitatges d’alta gamma. A les parròquies més allunyades del centre el ritme continua molt aturat, sense entrar en espais com el Tarter o els Cortals d’Encamp. Perquè els pisos de segona residència tampoc tenen sortida i continuen formant zones fantasma.