Turisme de concentració

El fet de ser un país comporta tenir un atractiu especial a l’hora d’acollir trobades de múltiples associacions durant un cap de setmana. Es tracta d’un tipus de turisme que sembla menys premium que el de congressos, però atreure visitants amb trobades és més fàcil d’aconseguir. El turisme de congressos es troba amb la gran dificultat dels accessos, tenint en compte que no hi ha un aeroport operatiu a prop. Fer venir de diferents països (o regions o departaments) congressistes per després haver-se de passar entre dues hores i mitja i tres hores en un autocar fins a Andorra no és la millor carta de presentació. Possiblement no es va calcular gaire bé quin era l’escenari real abans d’haver construït múltiples edificis habilitats com a centre de congressos. El més important, el d’Andorra la Vella, ha estat globalment infrautilitzat per a l’ús que es pretenia. En la política turística cal ser realista i els simples desitjos no són suficients. Actualment no es donen les condicions idònies per atreure gaires més congressos dels que ja vénen. Segurament hi ha marge per atreure’n més, però no d’una forma massiva. En cas que d’aquí a uns anys l’aeroport de la Seu pugui acollir vols directes la situació pot ser diferent. La dificultat de captar aquests visitants d’alt standing contrasta amb la tirada que té Andorra per atreure visitants de trobades d’associacions, especialment vinculades amb la carretera. Aquest cap de setmana han coincidit una concentració d’Ángeles Guardianes (policies motoristes) i de cotxes clàssics. Arribar fins Andorra per carretera sí que té un puntet de morbo afegit, pel fet d’haver de passar una frontera i que fent relativament pocs quilòmetres entres en un altre país. A les zones properes dels països veïns hi ha multitud de clubs i associacions de tot tipus relacionades amb cotxes i motos. A vegades fa la sensació que aquest tipus de visitants arribarà per generació espontània. I no és així. És el treball de gent d’aquests àmbits, però que viu a Andorra, el que fa possible que aquests col·lectius passin un cap de setmana al país. En vénen, però en podrien venir molts més. Especialment a partir de la primavera. Seria una bona forma de millorar la temporada baixa. Caldria planificació i que les administracions públiques s’hi impliquessin.