Negociar amb la UE

Les negociacions per a l’acord d’associació amb la Unió Europea comencen a fer-se amb el protagonisme polític un cop superada la primera fase de la crisi de BPA. I és que juntament amb la reforma de la sanitat i la reorganització territorial són els grans reptes que s’han de resoldre aquesta legislatura. S’han ajornat ja massa vegades i no hi ha més marge de maniobra. El debat sobre l’encaix a Europa pot i ha d’afrontar-se des de tots els angles possibles, i malgrat que no sigui desitjable, fins i tot cal acceptar el tacticisme partidista. Ara bé, el que no admet discussió és que el país no pot quedar isolat. La qual cosa no vol dir que la nova relació amb la UE s’hagi de tancar a qualsevol preu. Tot el contrari, el respecte a algunes especificitats hauria de ser innegociable. Així ho ha fet explícit el Govern en boca del ministre d’Exteriors, quan assegura que l’eliminació de l’acord duaner no està sobre la taula. Perque és el moll de l’os de la negociació des del moment que determinades veus properes als treballs han insinuat la possibilitat que l’acord sigui insostenible en el nou marc de relacions. Una situació que de produir-se conduiria el país directe al col·lapse econòmic. De manera que per a Andorra però també per a la UE no s’hauria ni de preveure. Europa sap que la subsistència dels petits estats depèn de mantenir determinades particularitats, això sí, sempre des de la lleialtat i el respecte mutu entre països sobirans. L’Empresa Familiar Andorrana (EFA) ha estat l’últim agent a afegir-se al debat. El president de l’entitat, tot i reconèixer que el Govern ho fa tan bé com pot, considera que s’haurien d’exigir més contrapartides de la UE des del moment que Andor­ra rep massa poc tot i que està donant molt. Les demandes s’haurien de concretar en forma de retorn econòmic a partir que el país es pugui beneficiar dels diferents programes d’ajuts de què disposa la UE. El fet de ser petits comportaria que per molt minsa que fos l’aportació seria molt significativa per a nosaltres. Per la qual cosa, en el fons, l’EFA coincideix amb els plantejaments de l’executiu quan veu l’acord d’associació com una oportunitat per a les empreses. Sempre que el nou marc econòmic que quedarà plantejat tingui en compte les particularitats d’Andorra i, per tant, que necessita de les especificitats per ser viable