El 'sainet' dels Pouets

L’aparcament dels Pouets té previst obrir a principi d’agost, amb la qual cosa posaria fi a més de deu anys de despropòsits. Almenys aquest és el termini que ha fixat la concessionària, tot i que no es pot descartar un nou ajornament. Hi ha dubtes més que raonables. Al periple de controvèrsies que han marcat la història de la infraestructura cal afegir-hi ara que les obres de remodelació estan aturades perquè els treballadors i industrials no cobren des de final de l’any passat. Ara bé, l’empresa russa a qui es va adjudicar l’explotació del Pouets per a 25 anys s’ha compromès a revertir en poques setmanes la situació. Tot i que asseguren que els problemes no els han creat ells, sinó l’empresa intermediària responsable dels treballs, acabaran l’obra i compliran amb el contracte. En espera que sigui realment així i Andorra la Vella disposi en breu d’un nou aparcament que el mateix comú ha qualificat d’interès per a la parròquia, caldrà paral·lelament obrir una profunda reflexió sobre el cúmul d’inconveniències que han marcat des de l’inici el pàrquing dels Pouets. Hores d’ara no es parteix de zero, sinó de més avall, en la mesura que el descrèdit és absolut. Concessions tacades d’ir­regularitats, terminis que mai s’han complert, promeses que no s’han fet realitat, deixadesa absoluta a l’hora de demanar responsabilitats, dubtes sobre la viabilitat del projecte, continus i diversos tipus d’incidents, dubtes sobre la seguretat i funcionament del complex, amb la qual cosa el projecte s’ha vist acompanyat des del primer moment de la falta de seriositat i del nul rigor empresarial i administratiu. El principal damnificat per totes aquestes polèmiques és, com sempre, el ciutadà, però en segon lloc el comú d’Andor­ra la Vella com a institució. Damnificat perquè la gestió que han fet les diferents corporacions davant l’afer Pouets no els deixa en gaire bona posició pel que fa a la gestió de conflictes i encara menys d’imatge. És necessari en primer lloc que posi tots els mecanismes al seu abast per garantir que els terminis fixats són realistes i es compliran. En cas contrari, informar puntualment de les incidències i tenir un full de ruta alternatiu. Un cop resolt el problema d’una o altra manera, haurà d’analitzar decisions i processos que s’han seguit perquè no es torni a repetir un ridícul com el de l’afer Pouets.