editorial
Turisme de ràfting
El Govern i els comuns de Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella han fet públic que s’està estudiant la creació d’un circuit d’aigües braves al Valira. El projecte es preveu com un nou atractiu turístic i cal avaluar si és viable
El projecte per fer un circuit d’aigües braves fa dècades que es va plantejant cíclicament. Als anys noranta fins i tot es van fet baixades de ràfting per la zona d’Escaldes-Engordany i Andorra la Vella, però finalment la iniciativa no va tenir continuïtat. Les baixades pel riu (sigui en canoa, ràfting o hidrospeed) són una activitat que ha tingut un èxit important en diverses zones de muntanya properes. És positiu que es faci un estudi realista de les possibilitats d’establir una instal·lació d’aquest tipus. Com a atractiu turístic podria ser un complement afegit i el pal de paller d’una oferta més àmplia d’activitats relacionades amb la natura. Els camps de neu ja estan oferint diverses possibilitats i, per exemple, Pal-Arinsal ha aconseguit constituir-se com a referència al sud d’Europa pel que fa a la pràctica de la bicicleta de muntanya. Però cal tenir clar que no és tan evident que es donin les condicions idònies per desenvolupar el turisme de ràfting. El Valira, en el pas per les tres parròquies concernides, es troba canalitzat i el cabal d’aigua canvia molt segons l’estació o fins i tot depenent de l’any. Hauran de ser els experts aquells que determinin si hi ha les condicions òptimes perquè la pràctica sigui adient i perquè es tinguin tots els elements de seguretat. I seria una bona notícia que tots els elements fossin viables i que Andorra pogués exposar el ràfting entre les opcions que es dóna als turistes. Tiri o no endavant el projecte, la decisió serà tècnica i s’ha de destacar que hi ha una voluntat política de fer-lo. Tant per part dels comuns com del Govern. I aquí juga un paper clau Andorra Turisme, que demostra cíclicament la voluntat de ser una entitat proactiva que no s’atura en l’objectiu perenne de trobar nous atractius turístics per al país. Dins d’aquesta tasca, la majoria de propostes han tingut èxit i alguna que no ha acabat de reeixir és perfectament assimilable dins d’una política de buscar nous projectes. El binomi format per Budzaku i Camp ha donat des del principi un nou impuls al concepte de promoció turística. Més enllà de pagar anuncis en mitjans estrangers (gairebé l’única pràctica de responsables anteriors), Camp i Budzaku han entès que per tenir incidència calia iniciativa, imaginació i ganes d’arriscar.