Burocràcia ineficient

Tots els obligats tributaris han de fer la declaració de l’IGI i la funció de l’Agència Tributària és garantir que es presenten els formularis, es fan efectius els pagaments i no es comet frau. Les 150 entitats o persones que no l’han presentat han comès un error. És evident. I cal solucionar-lo o s’ha d’arribar a la sanció. Però aquesta situació ha posat de manifest la ineficiència de la burocràcia en el control de pagaments d’impostos. És simplement inacceptable que el Govern col·loqui al BOPA com a entitats que no s’ha pogut localitzar tota una sèrie d’organismes als quals els està pagant una subvenció. Entre els il·localitzables trobem el VPC Andorra Rugbi XV, la Federació d’Atletisme, la de patinatge, la de rugbi i la unió temporal d’empreses que va cobrar molts milions d’euros per fer el tram acabat de la desviació de Sant Julià de Lòria. L’executiu té totes les dades d’aquests obligats tributaris i els fa pagaments, però en aquest cas es posa de manifest la burocratització antiquada que l’administració pública és incapaç d’arrencar d’arrel. El reglament segurament especifica una sèrie de pràctiques automatitzades. Són la translació del “vuelva usted mañana”. La interpretació estricta, sense cap matís, dels textos legislatius deriva en la ineficiència d’aquell que s’escuda en la literalitat dels textos per amagar una falta de voluntat o de capacitat. Andorra és una societat de 70.000 persones, un gran actiu a l’hora de fer de la proximitat i de la coneixença una virtut. No val a dir que es va passar a les 15.33 hores per una oficina i com que no hi havia ningú passés a ser il·localitzable. I tampoc no es pot al·legar que no es pot notificar de forma diferent segons l’obligat tributari, perquè no té res a veure una societat que segurament fa anys que està desapareguda i una federació a la qual cada any Govern li entrega la subvenció puntualment perquè pugui desenvolupar la seva tasca. Les pròpies federacions i organismes han estat els primers (després de reconèixer l’error de no haver fet la declaració de l’IGI) a sobtar-se que Tributs els consideri il·localitzables. La tan pregonada modernització de l’administració té un mal exemple en aquest cas. L’executiu faria bé de prendre bona nota de la necessitat de donar un impuls a l’eficiència.