Els plans del Madriu

La vall del Madriu-Perafita-Claror compleix demà dotze anys com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. El balanç d’aquests anys es pot considerar agredolç perquè es mantenen els valors que van portar al reconeixement internacional com a paisatge cultural però no s’ha rendibilitzat l’atractiu turístic que podia haver tingut ni s’han complert les obligacions que comportava la declaració. Els desacords han estat notables aquests anys i els plans s’han anat tancant amb molt retard. El pla de gestió va trigar a fer-se realitat per les desavinences entre tots els actors implicats i la comissió de gestió només fa quatre anys que treballa. I queden més assumptes pendents. La inactivitat dels responsables de la gestió de la vall protegida ha provocat que la Unesco hagi llançat algun toc d’alerta respecte a la situació que patia el bé. Les amenaces que poden pesar sobre la declaració encara no s’han esvaït perquè es continua sense resoldre un tema clau per als privats que tenen propietats dins de l’àrea amb protecció especial. Els cortalans volen poder tenir accés rodat a la vall i l’organisme internacional ja ha advertit que segons les concessions que es facin es podria perdre la catalogació atorgada el 2004. La missió de dissenyar un model que pugui respondre a les peticions dels particulars amb propietats entre Ràmio i Entremesaigües i sigui compatible amb les exigències d’un espai protegit correspon al comú d’Escaldes però de moment no hi ha solució. La corporació afirma que tenen intenció d’enllestir un estudi amb les propostes aquest any però ni tan sols està pressupostat. Després s’ha de presentar als cortalans, a la comissió de gestió i al ministeri de Cultura. Un procés en el qual assegura que costarà veure la solució a l’accés al Madriu encara un temps. Com l’altre assumpte pendent, el del pla de conservació per fixar les actuacions prioritàries. La realitat és que s’hauria d’haver posat més cura i tractar amb més delicadesa i diligència tot el que envolta la vall perquè és un privilegi tenir un espai considerat Patrimoni de la Humanitat, ateses les dimensions del Principat, i no s’ha estat suficientment sensible. Es parla de potenciar l’atractiu turístic després de trigar anys a posar en valor la vall que obre moltes possibilitats als visitants i que hauria de tenir una atenció més privilegiada.