Dilema a les pensions

El fons de pensions de la Seguretat Social va perdre uns nou milions d’euros durant el primer trimestre d’enguany. La notícia pot ser bona o dolenta segons amb el prisma que es miri. Dolenta perquè un fons que té com a objectiu rendibilitzar els diners de les cotitzacions per garantir les jubilacions no pot perdre diners per simple definició. Bona perquè amb la voràgine dels mercats i l’índex baixista continuat les pèrdues podien haver estat molt més grans. Si s’ha perdut relativament poc és pel criteri de prudència màxima en les inversions. I això també és bo i dolent al mateix temps. El fet d’haver d’invertir el capital del fons de pensions en productes de màxima garantia comporta que a dia d’avui els rendiments siguin d’entrada negatius. La remuneració dels productes de màxima seguretat AAA és a la inversa. Pagues perquè t’ho guardin en comptes de rebre interessos. Especialment en deute sobirà. Com la major part de les inversions seguien aquest criteri s’ha pogut evitar en bona part l’onada baixista. I fins i tot permetrà suavitzar l’impacte del Brexit quan es faci balanç del segon trimestre. Però aquest model conservador no té cap sentit quan es tracta d’un fons de pensions. Perquè sense risc no hi ha generació d’interessos. I són imprescindibles. Perquè si el capital de les cotitzacions no genera uns interessos mínimament destacables no va compensant el fet que la CASS haurà de retornar a l’afiliat, quan es jubili, l’aportació més la suma dels interessos que hauria d’haver generat. Es tracta d’una decisió difícil, però tant el Govern com oposició s’han de posar de forma conjunta per trobar la millor solució a un tema cabdal. Si es manté un nivell molt alt de productes de risc gairebé zero la perspectiva és que en els propers cinc o deu anys el fons no generi gairebé interessos o fins i tot dèficits. Apostar per una gran part de renda variable obre l’opció a bons rendiments, però també implica el risc de pèrdues importants a curt termini. Un cop com el Brexit en renda variable es pot endur pel davant 150 milions d’euros gairebé de cop. Hi ha opcions alternatives com els bons d’empreses d’alta fiabilitat. En tot cas, és necessària una remodelació de la política d’inversions i s’ha de fer ràpidament.