Electors residents

Els promotors de la recollida de signatures per sondejar la ciutadania sobre si és o no favorable que els residents puguin votar a les eleccions comunals ja n’han recollit més de set mil i es marquen com a fita les deu mil. Llavors les entregaran als grups parlamentaris perquè, és de suposar, recullin el testimoni i encetin el debat polític sobre la qüestió. Les firmes també podrien ser el vehicle per plantejar una iniciativa legislativa popular, que requeriria que almenys 2.500 (el 10% del cens electoral) fossin de nacionals andorrans. No obstant això, no és aquest el plantejament dels impulsors, malgrat que sí que és molt rellevant saber quants són suports de ciutadans i ciutadanes de nacionalitat andorrana. I és que és evident que un resident es manifestarà a favor de poder tenir dret a vot. El que s’ha de mesurar és amb quin suport es compta des del grup que ja té el dret al sufragi. No obstant això, hi ha dades que mostren que també un bon nombre d’andorrans consideren que s’ha de fer un pas endavant i atorgar drets polítics als residents, com ja succeeix als països de l’entorn. Un 90% dels nacionals que han participat en la consulta consideren que els immigrants haurien de poder decidir qui volen que els representi als comuns. La recollida de signatures es podria allargar un parell de mesos més, diuen els seus promotors, abans de fer-ne entrega als grups polítics. Serà el moment de copsar els suports encara que, d’entrada, la via de DA i de Liberals es preveu complicada, per la qual cosa les possibilitats d’èxit, també. Sigui com sigui, la societat ha d’empènyer els polítics i hi ha debats com aquest o la rebaixa dels anys per obtenir la nacionalitat que un dia o altre s’hauran de deixar d’ajornar i plantejar-nos, i no tan sols de manera puntual, quan ve el representant de torn del Consell d’Europa i recorda al país que suspèn en relació amb els drets polítics dels residents o l’accés a la nacionalitat. És positiu que des del teixit social s’empenyi els polítics a posicionar-se i els polítics també han de ser conscients que no tan sols s’ha d’escoltar la ciutadania cada quatre anys i que la seva tasca els obliga a ser receptius a les demandes que arriben del carrer. La qüestió s’abordarà un cop les signatures arribin a seu parlamentària i serà llavors quan se’n constati la repercussió.