Deutes per compartir

El ministre Xavier Espot va reconèixer ahir que si els comuns poden demostrar que no han cobrat deutes pendents pel funcionament anormal de la Justícia se’ls haurà de compensar. Els fons sortiran de les arques públiques, a les quals tota la ciutadania contribueix o ha de contribuir i a les quals potser tampoc no fan les aportacions corresponents els titulars dels impagaments que reclamen les corporacions locals. Les hagin fetes o no, que ells no hagin pagat serà ara una responsabilitat de tothom i amb les diners de tothom s’haurà de fer front a les conseqüències del seu comportament incívic i insolidari. Profundament insolidari perquè en molts casos es tracta de persones que no han complert l’obligació d’abonar els impostos i les taxes per la utilització de serveis dels quals és molt probable que s’estiguin beneficiant. Que uns quants no sufraguin el foc i lloc, per exemple, serà, si prospera la reclamació par­roquial, un problema compartit perquè es pagarà amb diners públics. Es traslladarà així la responsabilitat als únics que no són responsables dels problemes generats pels deutors, primer, i per la demora de la maquinària judicial, en segon lloc. És evident que la responsabilitat hauria de recaure sobre d’altres instàncies, però com en tantes altres situacions és fàcilment previsible que ningú no es donarà per al·ludit pel fet que els dossiers s’hagin acumulat a la Batllia i hagin acabat prescrivint sense que els comuns els puguin haver cobrat. Les admistracions locals no haurien, però, de restar al marge del que ha succeït. Tenen una part molt important de responsabilitat, potser compartida a parts iguals amb els mandataris encarregats de dotar la justícia de mitjans perquè pogués resoldre les causes pendents. Les corporacions són les que no han netejat el cens i han enviat als batlles centenars de rebuts impagats de gent que ja no resideix a Andorra. Gent que no és que no hagi pagat, és que no s’ha donat de baixa i ja no hi és. Per tant, són responsables d’haver contribuït a col·lapsar la justícia amb procediments que no s’havien d’haver obert mai i que segur han entorpit les diligències per resoldre els que sí que tenien raó de ser. Abans de reclamar i fer pagar tots els ciutadans pels impagaments prescrits els comuns haurien de reflexionar quin paper han jugat per provocar aquest retard.