Les iniciatives d'Alcobé

El concurs per a la concessió de les línies de transport regular de viatgers ha estat envoltat de polèmica pràcticament des del mateix dia que el ministeri que lidera Jordi Alcobé el va anunciar. Ahir, un mes i mig més tard, les dues empreses que a hores d’ara donen aquest servei van presentar un recurs administratiu amb l’objectiu d’aturar la iniciativa. Unes altres dues companyies de transport de viatges que volen optar al concurs també tenen queixes sobre el procediment. De manera que quatre de les cinc empreses del sector han fet públiques profundes objeccions al plec de bases. Ambigüitat, inseguretat jurídica i vulneració de determinats preceptes legals són alguns del arguments sobre els que sustenten el rebuig a l’actual projecte del Govern. Un dels aspectes que consideren clau alhora de garantir la qualitat del servei i que alhora sigui assequible és tot el que gira al voltant del règim de tarifes. El plec de bases no en fa el més mínim esment, ni tan sols si hi haurà algun tipus de subvenció pública, amb la qual cosa deixa a les empreses sense cap directriu alhora de presentar l’oferta. Lògicament, no només ha de ser sostenible sinó que les companyies buscaran obtenir beneficis i alhora aconseguir la concessió. La qual cosa implica presentar l’oferta més atractiva amb el però que pot anar en detriment del servei. Aquest desgavell tot just començar només es pot explicar des de dues casuístiques: la negligència o una estratègia basada en el liberalisme a ultrança, que comptat i debatut és la més plausible donat el tarannà polític del ministre que impulsa la iniciativa. Novament, heliport al marge, ens trobem davant un pla que neix amb tots els paràmetres per obtenir exactament el contrari del que persegueix. Que ha de ser consolidar i modernitzar el servei de transport públic perquè esdevingui una alternativa veritable als desplaçaments amb vehicle privat; una situació que a hores d’ara està molt lluny de ser una realitat. Els primers passos per aconseguir-ho no s’estan demostrant molt adequats, i per tant cal una profunda reflexió de la qual no s’ha de descartar la retirada del plec de bases. Cal recordar el que va passar amb el primer pla d’ajuts als vehicles elèctrics (el de més quantia) del mateix Alcobé, quan la inconcreció sobre qui podia rebre els ajuts va fer que 50 fossin per a la mateixa empresa?