L'aeroport no s'enlaira

Els responsables de l’aeroport Andor­ra-la Seu han explicat les grans magnituds de la infraestructura i els projectes tècnics i comercials que es durant a terme a curt termini. Res de nou. Des de la seva obertura intenten vestir el projecte sense que s’hagin aconseguit resultats mínimament significatius. A iniciativa de l’EFA es va convocar ahir un grup d’empresaris amb l’objectiu d’atreure vols regulars. En aquest marc es va fer públic que les operacions han crescut un 45% l’exercici passat (2.000 vols entre privats i comercials). Es confirmaria la prova pilot amb els turistes anglesos que es durà a terme a l’hivern i, per tant, que estan preparats per rebre turistes de fora de l’espai Schengen. Tot i la satisfacció amb què s’han explicat magnituds i iniciatives no s’ha aconseguit esvair mínimament el gran problema que envolta l’aeroport. Perquè en aquests moments segueixen els dubtes sobre la seva viabilitat. I és que la realitat és molt tossuda: no hi ha vols regulars, ni hi ha cap certesa que n’hi hagin en un futur immediat. Fins que no s’engegui i es consolidi aquesta oferta no hi ha haurà un veritable salt quantitatiu i qualitatiu. L’aeroport amb més o menys vols, seguirà a la pràctica, sent el que fins ara; una infraestructura marginal. Totes les companyies aèries que fins ara han mostrat un cert interès per començar a operar s’ha demostrat més d’hora que tard que no tenien un pla de negoci amb garanties. Un cop i un altre, els projectes s’han anat diluint inexorablement amb el pas del temps. Pel que fa a la possibilitat de tenir un element bàsic per operar com és el GPS, tres quarts del mateix. No n’hi haurà i a canvi es farà servir un sistema alternatiu més antic i per tant menys precís. Però els entrebancs no acaben aquí. El context polític tampoc ajuda. Les iniciatives que depenen d’Espanya estan aturades en espera que es constitueixi el nou govern. L’aeroport Andorra-la Seu ha d’arribar a esdevenir un veritable eix vertebrador de l’activitat econòmica i alhora obrir noves perspectives de negoci perquè tingui veritable sentit, i això només pot succeir si els serveis s’amplifiquen de forma molt significativa amb l’arribada de línies regulars. Si no canvia el paradigma es poden anar millorant les xifres però al final es tornarà a estar al mateix lloc. Una infraestructura infrautilitzada que fa que es qüestioni la seva necessitat.