editorial
Interessos coincidents
Andorra i Mònaco tenen la ferma voluntat de tancar un acord d’associació amb la Unió Europea amb la que tenen previst intensificar els contactes bilaterals fins a final d’any abans que la Gran Bretanya iniciï el procés per abandonar-la
La visita del ministre d’Afers Exteriors de Mònaco ha situat en primer pla les negociacions amb la UE per a l’acord d’associació. La coincidència ha estat absoluta: cal seguir avançant en la línia d’ampliar les relacions amb Europa i els treballs bilaterals s’han d’intensificar d’aquí a final d’any, que és quan està previst que es posi en marxa el Brexit. A partir d’aquell moment és fàcil d’imaginar que tots els altres fronts que la UE tingui oberts passaran a segon terme. El fet que Mònaco hagi deixat clar que té la ferma voluntat de tancar un acord té especial rellevància des del moment en què s’havia especulat amb la possibilitat que les volgués aturar després del resultat del referèndum britànic. Argument que va fer seu el principal partit de l’oposició per verbalitzar el que era un secret de domini públic; que no solament estan en contra del pacte d’Estat sinó que s’oposen directament a obrir negociacions. Una opció legítima de posicionament polític. Més complex de justificar són els arguments esgrimits per SDP per retirar-se del pacte, que poc o res tindrien a veure amb les línies de negociació que està marcant el Govern. L’opció que Andorra anés a negociar amb Europa de forma unitària era la més desitjable però la situació actual no canviarà. El que no és cap excusa per no seguir endavant i si és a l’uníson en les línies mestres amb Mònaco i San Marino les possibilitats de mantenir un nivell més alt d’especificitats creixen significativament. És el moll de l’os de la negociació. La UE ha de respectar les particularitats que fan que els petits països siguin viables. De la mateixa manera és important tenir pactat un marc d’actuació conjunt per veure com s’hauran d’incorporar les directrius que dicta la UE que obre una nova etapa amb la sortida de Gran Bretanya plena d’incògnites. I, finalment, és la manera de fer més visible que Europa no està tallada només per un sol patró i que per tant els microestats també ajuden a tancar i definir el concepte de continent. Així doncs, els beneficis de presentar-se conjuntament a l’hora de negociar amb Europa són innegables i cal aprofitar-los al màxim. Són aquestes variables les que ens ajuden a calibrar la importància de la visita del ministre monegasc, un país que, com San Marino, presenta força similituds amb el nostre.