Creixement amb dubtes

Les dades del Producte Interior Brut (PIB) 2015 que es va donar a conèixer ahir deixen una sensació agredolça. Se situa en 2.535,1 milions d’euros, el que suposa un creixement del 0,4% respecte a l’exercici anterior. Una magnitud que per si sola ens dibuixaria un panorama força negatiu. Si no s’aplica un factor de correcció determinant voldria dir que la política econòmica del Govern és un fracàs. Però sense caure en la complaença, el comportament de tots els sectors productius apunta al contrari. La intervenció de Banca Privada d’Andorra va suposar, de manera directa, la pèrdua del 4% del PIB. Una davallada a la que caldria afegir la que es va produir com a conseqüència dels efectes negatius que va tenir la crisi del banc sobre tot el sistema financer del país. La resta de sectors de forma generalitzada han compensat el mal comportament del sector financer. Hoteleria, comerç i restauració han tingut creixements destacables, de manera que el sector turístic continua tenint el paper més destacat en l’estructura econòmica del país. El que era el tercer eix sobre el que se sustentava el país no creix però deixa de caure. Donat el comportament negatiu des que va esclatar la crisi el 2008, trencar la tendència és un primer pas per a la recuperació del sector, en el benentès que mai s’acostarà a les xifres d’abans. Per tant, si el comportament de dos dels tres vectors claus no han presentat resultats satisfactoris és evident que altres variables a banda del turisme han incidit per no tenir un PIB negatiu. Però no de manera suficient, perquè encara s’és molt dependent de les activitats tradicionals. Si bé és cert que la inversió estrangera puja, no ho és menys que no ho faci als nivells desitjables; ni quantitativament ni qualitativa. El procés de transformació econòmica ha d’incrementar el ritme de forma destacada i per això cal aprofundir en les reformes engegades. L’estructura és encara molt fràgil per garantir creixements sostinguts acceptables i està massa exposada a les variables externes. La inversió estrangera no vol incerteses i ara en planen masses sobre la realitat andorrana. No hi ha més camí que impulsar canvis interns i establir un nou marc de relacions amb l’exterior. I estabilitat: política, econòmica i social. Si no el que serà sostingut és el creixement cada any de la pressió fiscal.