Enxampar incívics i més

De la mateixa manera que és obligatori que un gos dugui un microxip per identificar-lo, el futur canvi de reglamentació que prepara el Govern per adaptar les normatives que pengen a les modificacions en la Llei de tinença d’animals fixarà que els cans també s’hauran de sotmetre a analítiques d’ADN per incorporar-les a un registre oficial. Unes analítiques que es preveu que arrenquin l’any 2017. Aquesta novetat neix d’una proposta inicial del comú d’Escaldes que en la lluita contra una de les qüestions que genera més queixes veïnals, la d’acumulació d’excrements de gossos a la via pública per l’incivisme d’alguns propietaris, va fixar-se en experiències veïnes. A Sitges impulsaven un sistema per poder trobar amb majors facilitats qui deixava la tifa abandonada al carrer, fer-ho a través de l’ADN de l’excrement de l’animal. Escaldes ho va portar a la taula de la resta dels comuns i s’hi va sumar el Govern perquè al cap i a la fi no es podria dur a terme si no fos un projecte nacional i perquè a més necessitava el canvi de normativa abans esmentat. Primer és necessari regular l’obligació de realitzar l’analítica d’ADN. Amb un 70% dels gossos censats el sistema ja es podria aplicar al carrer, per cercar els amos que no recullen els excrements dels animals. Un procés, doncs, que encara trigarà uns mesos a ser efectiu i que la mateixa administració reconeix que serà complicat d’executar. Primer cal convèncer tots els propietaris i segurament hi haurà un sector més que reticent, tenint en compte que un dels objectius del nou sistema busca perseguir i sancionar les conductes d’alguns d’ells. S’haurà de fer pedagogia, segur, i també insistir entre els que no compleixen. El cert és que malgrat que un sistema d’aquestes característiques pugui semblar dràstic, la realitat ha demostrat que les campanyes de sensibilització i l’amenaça de multes no funcionen perquè és molt complicat enxampar algú cometent la infracció. I d’aquestes dificultats se n’aprofiten els ciutadans que segueixen reincidint. Tanmateix, és probable que la certesa que ara sí que poden ser identificats fàcilment faci que molts s’ho repensin abans de no recollir la defecació de l’animal. I, finalment, tal com recorda Landry Riba, registrar l’ADN dels gossos ha de portar altres beneficis com ara sanitaris o en la criança de races.