Recórrer sense ser-hi

El recurs del ciutadà panameny contra Andorra al Tribunal dels Drets de l’Home pot tenir unes conseqüències imprevisibles (nefastes) en cas que es consideri culpable l’Estat. La situació és simple. Un acusat no es presenta al judici. Se’l condemna. Continua sense presentar-se i pretén recórrer al Tribunal Superior. Per definició es tracta d’una situació inconcebible per la qual l’acusat sempre guanya. Si se li permetés recórrer i el Superior li donés la raó aconseguiria el seu objectiu. Però si el Superior ratifica la pena de presó tant li fa perquè continuarà sense entrar a territori andorrà i per tant mai complirà condemna. Si Estrasburg permet que els condemnats recorrin contra les sentències sense personar-se als tribunals l’efecte dominó pot ser caòtic. La justícia, per les especificitats nacionals, arrossega un problema crònic d’absència d’acusats als judicis. Quan es tracta d’estrangers o fins i tot de residents que fa poc que són a Andorra és molt habitual que optin per marxar del país abans de la vista. Els casos jutjats en rebel·lia són constants. I precisament la presència física de l’acusat en el judici, cor­rent el risc de ser tancat immediatament a la presó en cas de condemna ferma, té com un dels escassos al·licients el fet que obre la possibilitat a recórrer al Tribunal Superior. Eliminar aquest requisit pot augmentar molt més el nombre de judicis sense la persona jutjada. És injust que un ciutadà sotmès a una causa pugui tenir tots els avantatges del sistema i, en canvi, cap obligació. És una perversió del sistema jurídic sobre la base d’un pretès formalisme que a la vida real constitueix una injustícia flagrant. Cal tenir la màxima cura a l’hora de dotar el model jurídic de les màximes garanties en tots els àmbits. Però aquest principi inalterable no pot corrompre’s intentant anar més enllà. Perquè els drets s’expandeixen just fins al moment que col·lideixen amb els drets de la resta. Caldrà estar atents a com es planteja aquest cas i quina és la interpretació que en farà Estrasburg. El Govern ha de fer una defensa impecable del model actual per evitar que, un cop més, el joc de la recerca permanent de les escletxes del sistema acabi pervertint-ne el funcionament. Prou desprestigiat està el poder judicial per afegir-hi aquest greuge.