Editorial
Horaris públics unificats
Els comuns no donen suport a la proposta del Govern per unificar els horaris de l’administració pública. Els més reticents són els de Canillo i Sant Julià, que han manifestat que no tenen cap intenció de modificar el que apliquen actualment
Govern havia proposat que tant els comuns com la Seguretat Social unifiquessin els horaris amb els de l’administració central. És a dir, de vuit del matí a dos quarts de sis de la tarda de dilluns a dijous, i de les vuit a dos quarts de quatre de la tarda divendres. L’excusa és que alguns comuns consideren que els horaris que ja estan aplicant actualment són perfectament vàlids per als seus ciutadans i no cal canviar-los. El cert és que no hi ha gran diferències, però és evident que els comuns que no accepten el canvi no li estan fent cap favor a la ciutadania. Perquè al cap i a la fi el millor horari que es pot oferir a l’administrat és aquell que és igual a tots els organismes públics. Un de sol és relativament fàcil de recordar i evita haver de consultar constantment a quina hora tanca un comú o la CASS. I també posaria fi a viatges inútils de persones que coneixen l’horari de la seva parròquia i es troben situacions diferents en d’altres o a l’administració central. Dins d’una voluntat de fer més eficient l’administració, tots els actors implicats haurien de ser capaços de pactar un únic horari i fins i tot un únic calendari (amb excepció de les festes locals) que inclogui un mateix període d’intensius. Escudar-se que no és una necessitat demostra que hi ha administracions locals que no volen fer un petit esforç per establir un sistema unificat on prevalgui el sentit comú. Perquè aquest és un dels escassos canvis que Govern es vol atrevir a fer per a la reforma de l’administració, de moment, i es tracta d’un de gairebé imperceptible. I això demostra l’extrema dificultat d’aconseguir moure el més mínim quan es parla de l’administració pública, on s’han anat incorporant privilegis que posteriorment han esdevingut drets adquirits que, en molts casos, ningú es planteja si estan justificats. Perquè un canvi realment important passaria perquè s’arribés a debatre sobre si els divendres els funcionaris han de fer o no jornada intensiva. O si durant els mesos d’estiu també se’ls ha d’aplicar un horari reduït. Aquests tipus de debats ni tan sols estan sobre la taula i quan l’executiu va decidir ampliar l’horari dels dies estàndard perquè els administrats tinguessin més hores hàbils ràpidament es va aconseguir la marxa enrere.