Cellers a més altitud

El primer reconeixement oficial al treball que estan duent a terme els productors de vi del país serà una realitat a final d’any amb l’obtenció del segell de qualitat controlada que atorga el Govern. És un pas d’una importància cabdal, ja que és imprescindible tenir aquesta certificació perquè els cellers puguin optar a la regulació europea d’indi­cació geogràfica protegida. Un certificat que és la clau que obre la porta als mercats internacionals en ser una garantia reconeguda del producte que l’obté. Iniciar o no una expansió més enllà de les nostres fronteres quedaria en mans de cada productor en funció del seu pla de negoci. Però encara queda molt camí per córrer per arribar a Europa i el que ara preocupa els cellers és quines seran les exigències que s’establiran en el reglament que determinarà la concessió del segell de qualitat. Està fora de tota discussió que els requisits demanats han de complir els estàndards generals que s’apliquen al nostre entorn perquè tingui el valor que realment li dóna sentit. Ara bé, s’han de tenir en compte les particularitats dels nostres cellers (vi d’altitud, collites limitades, negoci familiar...) i d’Andorra a l’hora de confeccionar el reglament. El que significa que no es pot, senzillament, aplicar fil per randa el que fan altres països amb característiques i particularitats del tot diferents. Ja hi ha massa exemples de textos legals que l’únic que s’ha fet és una traducció literal del que impera en un altre Estat amb les conseqüències negatives que això comporta. Cal acompanyar i posar les màximes facilitats –amb el benentès que sota una normativa– a una iniciativa d’èxit en la qual eren molt pocs els que creien quan es va posar en marxa. I és que la producció de vi té unes connotacions positives que van més enllà del propi negoci. És una prova fefaent que és possible trobar alternatives amb productes autòctons a les pràctiques tradicionals del sector agrícola i ramader. No tot s’acaba amb el tabac i la vedella. Finalment hi ha un aspecte d’imatge de país gens menyspreable. La possibilitat que Andorra sigui coneguda a fora també pels vins que es produeixen confereix un valor afegit a la marca Andorra, encara massa envoltada de tòpics. És imprescindible, però, que els cellers no s’apartin de la línia que porten i segueixin anteposant la qualitat a qualsevol altra prioritat.