Donacions al país

La petitesa del Principat imposa limitacions difícils de superar. Les que tenen a veure amb la disponibilitat de totes les especialitats mèdiques estan entre elles. Pel volum de pacients que s’haurien d’atendre en determinats casos resulta més lògic recórrer a la sanitat dels països veïns. Per això, Andorra té convenis de col·laboració que donen resposta als nacionals i residents quan han de ser atesos a Espanya o França. I entre aquestes atencions específiques que resulta molt díficil poder implantar al territori hi ha la que té a veure amb el trasplantament i la donació d’òrgans. Un grup de ciutadans va constituir a l’abril l’Associació de Trasplantats i Donants després de viure en primera persona el tràngol que significa necessitar una donació per poder superar una malaltia i es mostra reivindicatiu davant el Govern per les mancances que hi ha al país en aquest àmbit, que sens dubte hi són però que en alguns casos semblen de difícil resolució. El col·lectiu es planteja l’objectiu d’aconseguir que l’hospital Nostra Senyora de Meritxell pugui arribar a ser centre extractor perquè qualsevol pugui donar un òrgan al país. La petició comporta l’adequació del marc legislatiu perquè es puguin fer donacions –ja es va fer per a la recollida de cordó umbilical– i una inversió molt quantiosa per disposar dels recursos tècnics i humans necessaris per fer una intervenció d’aquest tipus. La infraestructura que caldria habilitar i la mobilització d’especialistes que es requeriria planteja molts dubtes sobre que es pugui concretar. Després faria falta una xarxa de transport específica per portar l’òrgan al receptor que el necessités o l’adaptació legal perquè fossin professionals estrangers els que vinguessin a fer-se’n càrrec. La iniciativa del col·lectiu és molt positiva per sensibilitzar la població de la importància que té una donació per salvar vides i per permetre que es pugui participar en les xarxes de donants. També per estudiar el cost que tindria que equips nacionals o de fora fessin l’extracció i portessin l’òrgan on fes falta i perquè es millorés l’atenció i la cobertura als trasplantats perquè no sempre s’haguessin de desplaçar a fora a fer-se proves, com en el cas de la donació de medul·la òssia. El repte del col·lectiu de trasplantats i donants és ambiciós i s’ha d’analitzar l’impacte que tindria i les possibilitats reals del país per donar-hi resposta.