Editorial
Conflictes amb la CASS
La falta d’un tribunal d’arbitratge continua deixant la via judicial com el camí per als assegurats que no comparteixen les decisions mèdiques de la Seguretat Social i no és una via que per motius econòmics sigui accessible per a tothom
L’assegurat és el component més feble en la relació amb la Seguretat Social. No està indefens però cada vegada que un facultatiu dictamina que l’usuari ha de rebre l’alta o que fixa el grau per a una incapacitat en determinat nivell té poques eines per activar si està en contra de la decisió dels professionals de la parapública. Fins fa poc el pas següent era iniciar la via judicial, que no és una alternativa gaire engrescadora. Esperar que els tribunals es pronunciïn sobre les divergències amb la CASS té el gran desavantatge que quan arribi la sentència l’efecte de la valoració mèdica ja s’haurà executat. Si es recorre contra un alta mèdica l’afectat haurà d’haver-se incorporat a la feina quan arribi la possible sentència que li doni la raó perquè els procediments es tanquen anys després d’iniciar-se. L’altre gran inconvenient és que no tots els assegurats disposen dels recursos econòmics per obrir una causa judicial, fet que limita les possibilitats de l’afiliat. Per això és necessari crear mecanismes més ràpids i senzills quan hi hagi discrepàncies amb l’opinió de la CASS. L’opció de demanar l’informe d’un professional independent amplia les vies de defensa de l’usuari perquè el consell d’administració de la parapública ha decidit tenir en compte l’opinió dels experts externs i canviar de parer quan no hi ha coincidència entre les dues valoracions. L’únic entrebanc és que l’afectat, si activa ell el procés, ha d’assumir una part del cost de l’informe que tot i no ser gaire elevat filtra l’accés de tothom. La via definitiva és canviar la legislació per crear un tribunal d’arbitratge que dirimeixi els conflictes quan hi hagi disconformitat amb les decisions de la CASS. Una via de recurs que hauria de ser gratuïta per als afectats, per evitar que per no poder pagar el cost es veti l’accés d’algun assegurat. Seria l’alternativa idònia per resoldre de manera més ràpida i efectiva els casos. Es reduiria el cost social i econòmic que representa la via judicial, privats i públics, perquè els recursos que hi ha de destinar la Seguretat Social formen part de les despeses que cobreix tothom. La professionalitat que ha de presidir els criteris dels facultatius de la parapública, i que en la majoria dels casos acaba sent confirmada pels tribunals, ha de ser compatible amb vies per resoldre les discrepàncies dels afiliats.