No sense regulació

a instal·lació de càmeres de videovigilància en llocs públic és una pràctica força estesa en els països del nostre entorn i que ara comença a prendre força a casa nostra. Escaldes va ser pionera quan es va inaugurar la zona de Vivand a col·locar un seguit d’aquests aparells per controlar que els vehicles que hi circulaven estan convenientment autoritzats. El comú d’Andorra la Vella ja disposa de les setze càmeres que té previst instal·lar a la plaça del Poble i al Parc Central amb l’objectiu de combatre les bretolades i destrosses del mobiliari urbà que s’han produït darrerament i que tot apunta que van en augment. El comú de Canillo és la següent corporació que es planteja la possibilitat de disposar d’aquest sistema de control que instal·laria al mirador del Roc del Quer. El detonant ha estat l’acció d’un jove que després de saltar la barana de seguretat es va asseure al costat de l’estàtua que penja al buit posant en perill la seva vida. Una actuació que té massa possibilitats de repetir-se, a la vista de determinades pautes de comportament entre un segment de la població. Ara bé, tot i que la intenció sigui acabar amb els actes incívics i de vandalisme i assegurar-se que es compleix la normativa, recórrer a la videovigilància només ha de ser una alternativa sempre que hi hagi una regulació clara i molt estricta del seu ús. Un text que a hores d’ara no existeix. Tan sols hi ha algunes ordinacions difuses de les corporacions locals. El projecte de llei de seguretat ciutadana per poder gravar a la via pública en el que treballa Govern no s’acabarà d’enllestir fins a finals d’any, amb la qual cosa haurà de recórrer un llarg camí fins que sigui aprovat. L’ús de les càmeres suposa una intromissió en la vida privada dels ciutadans encara que les gravacions es facin al carrer. És precisament això el que ens dóna la mesura exacta de la necessitat imperiosa de disposar d’una regulació sense la qual es fa molt difícil d’acceptar la instal·lació dels dispositius. Quin ús es podrà fer de les imatges? De quines imatges en concret? Què se’n farà de la resta? Fins quan i on s’emmagatzemaran els registres? Quins mecanismes s’establiran per tal que es compleixi la llei? Què succeirà en cas que no es faci? Sense respostes a aquestes i altres preguntes qualsevol garantia en matèria de protecció de dades desapareix.