Pocs sempre són molts

Les dades sobre els accidents laborals dels primers cinc mesos de l’exercici apunten que enguany pot produir-se un repunt a l’alça i significatiu. Aquesta és la tendència que es dibuixa en la mesura en què són 1.654 els incidents comptabilitzats. La distribució per sectors segueix la mateixa tònica que anys enrere com no pot ser d’altra manera a venir determinat pel volum de treballadors que s’ocupen de les diferents activitats. És significatiu en aquest sentit veure com la gran davallada de sinistres a partir de l’esclat de la crisi que va afectar de forma molt clara el sector de la construcció: el 2006 els accidents registrats van ser 1.816 i nou anys després, 548. De la mateixa manera passa al comerç i reparació de vehicles de motor, mentre es mantenen a l’hoteleria. No ha estat només la disminució de l’activitat econòmica el que ha reduït el nombre de sinistres sinó que l’enduriment de la legislació en matèria de seguretat també hi té a veure. Des del 2009 està en vigor una llei extremadament exigent fins a l’extrem que la distinció entre sectors laborals –amb graus de perillositat que no tenen res a veure– a l’hora de complir amb els requisits establerts és mínima. A aquest extrem recorren els empresaris per dir que les oscil·lacions són mínimes i en qualsevol cas si es produeixen és per circumstàncies sobretot fortuïtes. Per exemple, a la construcció, un sector on la gravetat dels accidents acostuma a ser elevada, asseguren que tots i cada un dels empleats han fet la formació que marca la Llei d’higiene i seguretat en el treball. Els sindicats no ho veuen així i consideren que els empresaris no estan prou conscienciats davant la gravetat del problema i per tant no actuen en conseqüència. Les dades dels primers cinc mesos presenten un aspecte força significatiu, que és que la mitjana de dies de baixa és de 39, quan l’any passat era de 48. Un descens del 20% que es pot atribuir a tres factors: la gravetat del sinistres és menor, la CASS és més estricte a donar baixes, o determinat sector no l’agafa per qüestions econòmiques. La CASS ha d’analitzar exhaustivament la situació per esbrinar la casuística en què ens trobem perquè la qüestió és d’una transcendència que així ho demana. La reactivació econòmica ha de portar un augment de l’activitat i per tant més treballadors. Cal extremar precaucions i perseguir irregularitats.