editorial
Tocar de peus a terra
La cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, explicava dijous que al setembre reprendran el projecte de telefèric al pic del Carroi. Una iniciativa interessant ‘a priori’ però que ha de complir molts condicionants
Construir un telefèric fins al pic del Carroi és un vell projecte que no ha passat de ser això, una iniciativa sobre el paper, en tots els anys que fa que se’n parla. No ha d’estranyar atès l’elevat cost que se li pressuposa, a banda d’altres condicionants com l’impacte visual, el mediambiental o les necessitats de terrenys per construir-lo. L’any 2006 l’empresa Doppelmayr presentava un projecte batejat com a Panoramic que consistia en dos telefèrics –de la capital fins al pic i del pic fins a les pistes de Pal– amb un edifici centre lúdic a la zona del Carroi i al qual se li calculava un cost de 40 milions d’euros. Una inversió milionària que ningú, fins a la data, no s’ha vist amb cor d’assumir. Vuit anys després, el 2014, el cap de Govern, Toni Martí, i els cònsols d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, i de la Massana, David Baró, compareixien en una roda de premsa conjunta per rubricar un conveni pel qual es comprometien a donar un impuls al projecte, considerat un reclam turístic de primer ordre. Tampoc no va donar gaire fruits aquell compromís, tot i que ja s’havia de tirar endavant un concurs per contractar una empresa d’enginyeria que, al seu torn, havia de redactar el plec de bases per al concurs de la construcció del giny. Ara la corporació de la capital diu que en tornarà a parlar després de l’estiu, mentre que el cònsol de la Massana afegeix que estan en espera dels moviments d’Andorra la Vella. David Baró remarcava, però, una qüestió cabdal: el projecte l’ha de finançar la inversió privada. De fet, el conveni signat per l’executiu i els dos comuns el 2014 ja partia d’aquest principi i ha de ser una condició inamovible. L’administració pot posar-hi facilitats per a l’execució però no es pot pujar a un vaixell d’aquesta magnitud, les prioritats pressupostàries han de ser unes altres i ja s’ha patit un historial prou ampli d’inversions públiques milionàries que no han ofert el retorn esperat. A priori el projecte és atractiu, especialment per a Andorra la Vella, que podria convertir-se en peu de pistes. Però s’ha de trobar l’inversor o inversors amb capacitat per fer-hi front i valorar de manera acurada l’impacte visual o mediambiental, tenint molt present la preservació del patrimoni natural. En definitiva, és una iniciativa d’execució complicada que és essencial que s’abordi tocant de peus a terra