Conservar el patrimoni

Ho admet el coordinador de Patrimoni del Govern, Ricard de Déus, si en els anys precedents s’hagués dedicat una mínima quantitat de diners al manteniment d’esglésies, ponts o cases-museu les intervencions que ara s’han d’efectuar per solucionar deficiències relacionades amb el deteriorament dels monuments probablement no haurien estat necessàries. El Govern ha planificat dedicar durant aquesta legislatura un milió d’euros per a la conservació d’aquests béns de valor històric, 250.000 euros cada any que han de ser suficients per resoldre qüestions com ara les filtracions d’aigua o la fusta corcada. Les partides dedicades a aquestes tasques haurien de ser una constant en cada pressupost perquè l’actuació més eficient i possiblement menys costosa és la prevenció. Són estructures febles pel deteriorament que comporta el pas del temps i per problemàtiques afegides com les inclemències meteorològiques associades a un país de muntanya que necessiten, doncs, una cura especial, i més tenint en compte el seu valor patrimonial. Malauradament, i segons assegura De Déus, quan ell es va incorporar al càrrec feia vint anys que no s’havia planificat una actuació i les obres es limitaven a aquelles d’urgència quan el problema ja era evident. Diu ben poc dels responsables ministerials que de portes enfora sempre han lloat la riquesa del patrimoni històric del país i han posat de manifest la rellevància que se li havia de donar de cara a l’exterior, a la promoció turística. El cert és que de portes endins la conservació d’aquesta suposada riquesa passava a un segon, un tercer o un quart terme. En el record queden episodis com el deteriorament de conjunts d’interès històric com Casa Rossell o Ràdio Andorra que no només eren conseqüència del pas del temps, també d’accions vandàliques, mentre que l’administració no trobava l’ocasió per ocupar-se’n. Aquest pla d’actuacions previst per l’àrea de Patrimoni del ministeri de Cultura no hauria de ser una acció puntual, ha de ser una constant per garantir que els monuments afronten amb garantia el pas del temps. No són partides excepcionals i, per tant, assumibles i grans projectes com la reforma del Rosaleda o de l’edifici de Ràdio Andorra no n’han de ser excusa per deixar-les de banda.