L'arribada de refugiats

La crisi dels refugiats és tan vigent com ara fa un any malgrat que el focus mediàtic no hi estigui tant a sobre. L’estiu del 2015 les imatges de la fugida desesperada de milers de famílies de la guerra de Síria colpejaven les consciències i a Andorra les organitzacions humanitàries demanaven al Govern que s’impliqués en l’acollida. Els propers dies es complirà un any des que l’executiu de Toni Martí comunicava la voluntat d’acollir una vintena de refugiats. Un anunci que no s’ha fet realitat però que l’administració insisteix que no s’ha deixat en cap calaix. S’hi continua treballant per trobar-hi un encaix legal perquè aquestes persones puguin instal·lar-se al Principat i dur una vida normalitzada –habitatge, manutenció però també escolarització per als petits, feina per als adults– però no és una qüestió ni fàcil ni ràpida. La legislació andorrana no preveu l’estatut del refugiat, no s’ha rubricat la convenció de Ginebra, i això dificulta regular la situació de les persones candidates a traslladar-se al Principat. Tanmateix, el país no forma part de la Unió Europea i és en el marc de l’organisme que s’han negociat els fluxos de distribució dels desplaçats per la guerra, una qüestió que continua generant polèmica i que encara no s’ha acomplert perquè la gran majoria de països no han rebut la quantitat de persones que es van avenir a acollir al seu dia. A més, Andorra necessita el suport europeu i dels països veïns perquè no té els mitjans per verificar que les persones que rebi compleixen estrictament l’estatus de refugiat. Són diverses les famílies que s’han posat en contacte amb el Govern per manifestar la voluntat d’implicar-se de ple en l’acollida de desplaçats, oferint-los un sostre i feina, i és comprensible que aquestes persones que mostren una solidaritat encomiable no acabin de comprendre els murs burocràtics. I més quan la ciutadania observa amb mirada crítica l’immobilisme europeu per abordar la crisi. Però cal ser conscients que en tot aquest procés es fa necessari complir escrupolosament amb un marc legal i, per això, és positiu que el Govern estigui treballant en una regulació per a aquest i per a futurs casos. El cop de mà que pot donar un país de 70.000 habitants és ínfim però demostra que Andorra també està compromesa en l’ajut per l’emergència humanitària.