El futur de l'Astra

l complex Astra va ser durant anys una megaestructura inacabada en el paisatge d’Arinsal fins que l’any 2013 es desencallava el seu futur amb el nou projecte que la societat promotora entrava al comú. Quinze milions d’inversió per a l’acabament de vuit blocs de pisos dels quals dos anirien a parar a mans comunals perquè els destinés a l’ús que cregués convenient. Aquest tràmit s’ha fet ara i la corporació té a les seves mans dos edificis totalment acabats de l’exterior però que s’han d’enllestir per dins i a la taula, pendent, la presa d’una decisió respecte a la utilitat que se’ls pot donar. El cònsol major de la Massana, David Baró, ja va advertir que no serà una qüestió de dies però va llançar algunes idees, algunes de les quals xoquen. Va assenyalar que els edificis, situats tots dos a peu de pistes, podrien ser un complement en cas que es produeixi l’anhelada entrada de capital privat a l’estació. El cònsol va afirmar, textualment, que als inversors els acostuma a atreure implicar-se en una estació si hi ha la possibilitat de construir-hi un hotel o similar i que els dos edificis de l’Astra podrien donar aquest plus al camp de neu a l’hora de captar l’atenció de privats. Les manifestacions sobten perquè la propietat pública ha de tenir per principi una funció social. Els edificis, doncs, o s’haurien de destinar a habitatge social o a equipaments en benefici de la ciutadania. Deia amb tota la raó el cònsol massanenc que el comú “no pot convertir-se en un organisme que lloga pisos”. Però tampoc hauria de poder posar una propietat comunal en mans de l’estació perquè una cosa és el comú i una altra de ben diferent, el camp de neu, malgrat que sigui de capital públic. I si bé la corporació no pot convertir-se en immobiliària, sí que pot promoure habitatge social com han fet d’altres administracions. El comú pot adduir, i amb raó, que el complex Astra ja preveia que una part dels immobles es dediquessin a aquesta funció social, oferint condicions avantatjoses per accedir-hi a joves de la parròquia però que l’interès ha estat nul. Si aquesta via no funciona segur que hi ha d’altres equipaments per a ús públic que es poden plantejar. La corporació enceta ara una fase de reflexió sobre què fer amb aquest nou patrimoni i seria convenient que tingués molt present la necessitat de donar-li utilitat pública.