Rècord de no guanyar

L’autocomplaença permanent que envolta la selecció nacional de futbol no és bona. L’ecosistema que s’ha generat al voltant de l’equip frega el menysteniment. La Federació de Futbol continua sense manifestar ni un sol gest de voler fer alguna cosa per posar-hi remei i mentre el mannà dels diners continuï caient sobre l’esport rei els resultats seran anecdòtics. Batre el rècord del món (de tota la història del futbol) de partits perduts ha estat més notícia en d’altres països que no pas al que acull la selecció protagonista. Es tracta d’una peça més en el puzle d’autocomplaença. I és aquest el motiu d’un registre tan negatiu? Ni de bon tros. Però sense una mínima capacitat autocrítica és molt complicat revertir la situació. La federació continua ignorant el peix que es mossega la cua. Per millorar el nivell dels jugadors cal que disputin lligues més competitives, ergo al Futbol Club Andorra. El club necessita estructura i finançament perquè els joves més prometedors tinguin una sortida cap a competicions amb major potencial que la lliga domèstica. Però són els clubs de la lliga nacional els que voten a la federació. I els clubs domèstics no tenen cap estima per l’FC Andorra. Legítimament només s’interessen per tenir el màxim pressupost possible i classificar-se per a competició europea com a premi anual a una bona temporada. I els jugadors es troben en la disjuntiva d’estar en una lliga que no obliga a marxar cada quinze dies, on el ritme d’entrenaments és desigual, on es cobren primes i on es pot gaudir d’unes fantàstiques vacances jugant en algun país d’Europa contra equips de renom. En contraposició, l’FC Andorra té poc per oferir. I el nivell d’una selecció formada majoritàriament per integrants de la lliga nacional ja el sabem. La federació no té cap intenció de millorar el seu equip i qui dia passa any empeny, amb l’excepció de rècords com l’actual que provoquen una mica de vergonya col·lectiva. És trist que el futbol andorrà hagi de ser conegut internacionalment per marques com aquesta. Algun dia es trencarà, segur. I esperem que sigui durant aquesta fase de classificació. Quan es trenqui no serà, però, perquè la federació hagi aixecat un sol dit per evitar aquesta situació vergonyant.