Ciutadans responsables

Visitar el mirador del Roc del Quer no suposa cap perill. És una construcció que si de cas juga amb el vertigen d’alguns amb detalls com ara les obertures cobertes amb vidre de la plataforma, que permeten veure la carretera que passa per sota des d’uns quants metres d’alçada. Un dels tocs per donar espectacularitat a una obra que ha estat un gran encert del comú de Canillo, com demostra el traginar de visitants durant tot l’estiu. La construcció de la passarel·la, que sobresurt dotze metres de la muntanya fent la sensació de caminar sobre el buit, i tot l’embelliment que s’hi ha fet al voltant, han permès potenciar un entorn natural de gran atractiu que, de fet, ja era punt d’aturada. Però l’episodi protagonitzat per un jove que va saltar la tanca que protegeix la passarel·la per situar-se al costat de l’estàtua del pensador i fer-se una foto ha obligat a engegar el debat sobre si la vigilància del lloc és suficient. El cònsol menor de la parròquia, David Palmitjavila, té raó en afirmar que els visitants que hi acudeixen tenen responsabilitat en la seva manera d’actuar. La tanca és prou elevada per protegir els que s’acosten i el seny i la prudència –ni tan sols seria necessària una senyalització de prohibició– indiquen que saltar-la ens posa en perill. Per això, Palmitjavila raona que la intenció no és pas “bunqueritzar” l’entorn perquè qualsevol persona responsable ha de saber quins comportaments són de risc. Les mesures de seguretat es consideren suficients i, si de cas, el que es planteja és instal·lar-hi videovigilància, per exercir un major control i, alhora, que serveixi de fre per als que es plantegin fer una bajanada. L’episodi aïllat no ha de ser motiu per perdre de vista el que realment és important i allà on s’han de concentrar els esforços comunals els propers mesos: a continuar millorant l’entorn de l’obra per potenciar-ne el seu atractiu. És impossible exercir control sobre tots els comportaments irresponsables i en la qüestió de la videovigilància no es pot deixar de banda que encara no hi ha una regulació que defineixi amb claredat per què es pot usar, qui pot controlar i accedir a les imatges o les condicions en les quals s’emmagatzemen. Una normativa que no hauria de trigar a arribar atesa l’expansió d’aquesta mesura per lluitar contra conductes incíviques.