Un procés compartit

L’apropament a la Unió Europea (UE) és una qüestió de país, un pas endavant que serà perdurable en el temps i que, per tant, necessita el màxim consens possible. En aquest sentit, és fonamental que tot el procés estigui regit per la màxima transparència i per això és un encert que es convoquin taules de treball en les quals hi ha els grups parlamentaris que estan en el pacte d’Estat –ara ja només Demòcrates per Andorra i Partit Socialdemòcrata–, però també els agents socials i econòmics. Ahir l’edifici del Govern va acollir la segona, en la qual el cap de Govern, Toni Martí, va informar de la seva propera trobada amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, al qual va assegurar que li tornarà a insistir en la voluntat del Principat de preservar les seves especificitats. Especificitats com ara l’acord duaner, una qüestió que ja ha generat inquietud per la voluntat inicial de la UE de fusionar-lo amb l’acord d’associació, i a la qual el Govern ja s’hi ha oposat. Són aquesta mena d’inquietuds, preocupacions o dubtes que es generen i que de ben segur que continuaran generant-se per la rellevància d’unes negociacions encaminades a modificar l’estatus de les relacions amb Europa que s’hauran d’anar tractant i aclarint pel bé de l’èxit final del procés, que necessitarà el suport ciutadà. Queda clar que ja no és possible viure d’esquenes a Europa i que, per tant, el camí endegat no té marxa enrere. Cert és que es viu al continent una corrent euroescèptica de la qual el Brexit n’ha estat fins a la data el màxim exponent. Però si bé Gran Bretanya marxa de la UE, també lluitarà per continuar al mercat comú perquè és conscient del cop econòmic que suposaria no ser-hi. El consens polític amb el qual es va voler abordar el procés ha tingut escàs èxit fins a la data i només hi continuen els socialdemòcrates. Una situació que seria desitjable que es cor­regís perquè l’apropament a Europa no hauria de ser un tema de confrontació electoral, al contrari, es tracta d’una decisió que ha de ser irreversible i que necessita la implicació de totes les forces polítiques. No hi ha millor escenari per exposar i defensar el posicionament respecte a les negociacions que el tomb d’una taula de treball i, per això, Liberals i Socialdemocràcia i Progrés (SDP) haurien de replantejar-se el posicionament.