Equipament en vermell

Les xifres que va fer públiques ahir la majoria comunal d’Andorra la Vella per justificar la decisió de convocar un concurs per privatitzar la gestió del Centre de Congressos d’Andorra la Vella no necessiten interpretació. Exemplifiquen de manera molt clara les conseqüències de dur a terme una inversió milionària sense haver fet cap planificació realista al darrere. L’any 2006 el comú d’Andorra la Vella, que llavors governaven els socialdemòcrates amb Francesc Xavier Mora al capdavant, aprovava la remodelació de l’equipament amb un cost d’11,2 milions d’euros. Es projectava un Centre de Congressos de luxe que el pas del temps ha demostrat que no ha generat cap retorn a la parròquia. S’hi va construir una excel·lent infraestructura, sí, però sense tenir en compte si realment les necessitats eren tantes o si hi hauria suficient capacitat per atreure els grans esdeveniments que probablement els somnis d’alguns prometien. En vuit anys s’hi han fet un miler d’actes però només 32 han estat congressos i convencions, la funcionalitat que, en teoria, havia de tenir l’equipament. I d’aquests, únicament set han superat els 500 assistents quan, recordem, l’auditori té unes 900 places. La conseqüència d’aquesta activitat baixíssima és que els ingressos acumulats durant vuit anys per l’explotació del Centre de Congressos han estat de 809.000 euros. L’exercici 2015, els números vermells acumulats per la infraestructura que ha assumit el comú d’Andorra la Vella han ascendit a 765.500, que surten de la suma de les despeses de funcionament, les d’amortització de l’obra i les financeres. Els números no surten i la majoria comunal busca sortides per mirar d’aturar aquesta sagnia econòmica anual per a les arques públiques. Critiquen els socialdemòcrates que es perdrà un espai per a entitats, per a la ciutadania. Hi ha equipaments alternatius com La Llacuna que probablement poden assumir aquesta funció, a banda que la majoria comunal també té previst establir alguna clàusula al plec de bases del futur concurs d’externalització que permeti disposar de l’auditori si és que es necessita per a algun esdeveniment. Caldrà vigilar amb les condicions de la privatització i les conseqüències, però és definitiu que no es pot mantenir una infraestructura tan costosa amb diners públics.