Obres necessàries

Andorra és un territori amb una orografia complexa que es deriva en uns riscos naturals que requereixen actuacions per prevenir les seves conseqüències. Un exemple en són les barreres de protecció esteses al llarg de la geografia per evitar els despreniments de rocs dels vessants de les muntanyes i sobre les quals periòdicament se’n fan noves inversions, de manteniment o per ampliar-les. La consciència sobre els riscos no ha estat acurada en el passat i com a conseqüència d’això s’ha construït en zones on hauria hagut d’evitar-se. Com en molts altres àmbits els anys han portat més coneixement i sensibilització i l’experiència recomana, doncs, ser conscient del territori sobre el qual s’assenta Andorra i dedicar recursos a minimitzar els possibles efectes dels fenòmens naturals. En aquest sentit, el Govern ha dut a terme un seguit d’estudis sobre risc hidràulic en zones on ja es tenia evidència que davant eventuals crescudes del riu hi podia haver inundacions. En base als resultats, s’han programat un seguit d’actuacions en diversos exercicis. Una de les zones estudiades va ser Santa Coloma, que ha patit durant anys inundacions cada cop que queien pluges intenses fins que l’administració va programar invertir-hi, fet que demostra fins a quin punt són rellevants les actuacions correctores. Els estudis també s’han fet sobre Canillo, constatant aquells punts on cal actuar i una escala de prioritats al respecte. La zona on està construïda AINA i la del riu Montaup són sobre les quals s’han previst obres més imminents. A la zona de la casa de colònies canillenca, per exemple. s’ha previst una inversió de prop del mig milió d’euros entre els exercicis 2017 i 2018. És important que el pressupost d’Ordenament Territorial no deixi inversions com aquestes fora de les considerades prioritàries, malgrat que el caràcter preventiu de les mateixes pugui ser una temptació per ajornar-les per a un altre exercici. Els darrers anys s’han donat puntualment torrentades que han posat en evidència la importància de no perdre de vista el risc i de fer tasques de manteniment per minimitzar-lo. Evidentment no existeix el perill zero però les conseqüències d’uns aiguats poden esdevenir menors si s’han posat els mecanismes per protegir les zones més vulnerables als seus efectes.