L'etern plet dels límits

La justícia ha conclòs que l’ordinació del comú d’Ordino de senyalització de vies i edificis, que la corporació va aprovar el gener del 2014, és il·legal en tant que no respecta la resolució de l’any 1974 sobre els límits parroquials amb la Massana i declara nul l’apartat contrari a aquestes disposicions. Per tant, la citada ordinació s’haurà de reelaborar. El rerefons d’aquesta discussió judicial és que Ordino no reconeix els límits que es van dibuixar en aquella resolució de l’any 1974. Per això, cada nova regulació de caire urbanístic a qualsevol de les dues parròquies acaba a la justícia. Una caixa de trons que es va obrir amb l’aprovació respectiva dels POUP i que, tot i que no s’ha quantificat públicament, segur que ha suposat una despesa important en factures d’advocat a les arques públiques de totes dues corporacions. Però aquesta acció automàtica de dur de seguit als tribunals la qüestió de les fronteres hauria d’acabar d’una vegada i no hi ha altra manera de fer-ho que des de les dues parts mirin d’arribar a una entesa fora de les sales de Justícia. I és que no és el primer cop que el Tribunal Superior dóna la raó a la Massana en el sentit de donar per vàlids els acords del 1974, per tant, insistir sobre el mateix sembla que no té sentit. Quan els comuns advoquen cada cop més per la cooperació, per mancomunar i compartir serveis, aquestes velles lluites pel territori ja semblen una qüestió més del passat que no del present. Evidentment, les administracions tenen dret a defensar el que consideren que és part del seu territori i, per tant, patrimoni dels seus ciutadans però quan la Justícia ja s’ha pronunciat una vegada es fa difícil trobar la justificació perquè s’insisteixi un cop i un altre sobre la mateixa qüestió si no és que s’aporten elements nous. A més, aquesta col·laboració entre parròquies es fa especialment evident en el cas d’Ordino i la Massana, que han sabut entendre que compartint serveis i activitats podien oferir la mateixa qualitat als seus habitants amb un millor aprofitament dels recursos, i menys costós. Per tant, costa més entendre que no tractin de buscar una solució a aquest conflicte que, de ben segur, a una gran majoria de ciutadans no els provoca cap inquietud. Aquesta nova sentència és una bona oportunitat per mirar de trobar un final a aquesta discussió eterna.