Dimissió necessària

La dimissió de Meritxell Mateu era l’única sortida possible. Els dubtes generats sobre l’activitat professional de la consellera per l’assessorament a BPA feien inajornable i necessària la renúncia. És la conseqüència política lògica que es deriva de tenir un càrrec públic. S’han d’assumir les responsabilitats pels actes que políticament resulten sospitosos. Honora la parlamentària de DA haver deixat l’acta del Consell ahir perquè és una pràctica absolutament excepcional al país. Per més afers que s’hagin generat i més ressò que hagin tingut les actuacions d’alguns responsables polítics s’han mantingut en el càrrec. Ara bé, aquest escenari ha estat l’habitual fins ara. La dimissió de Mateu marca un punt d’inflexió en l’esfera pública andorrana i a partir d’aquest moment ha de quedar institucionalitzada aquesta manera de procedir. Qualsevol polític, nacional o comunal, o persona amb un lloc de responsabilitat i al voltant de la tasca del qual sorgeixin sospites sobre possibles conflictes d’interès per la feina que hagi desenvolupat ha de plegar. És la resposta que s’ha de donar i ha de ser vàlida per als integrants de tots els partits i en tots els casos amb el mateix denominador que es puguin plantejar. Seria insostenible que davant de situacions similars no hi hagués la mateixa reacció. S’ha inaugurat amb aquest afer de la parlamentària escollida per Ordino una etapa de regeneració política que ha de servir perquè passin a la història maneres de fer que fins ara podien haver estat consentides i acceptades. Una regeneració que arriba amb un component inèdit perquè els que presumptament l’haurien contractat amb la intenció que influís a favor dels seus interessos particulars són els que l’han fet caure. El vincle professional de Meritxell Mateu amb l’entitat intervinguda el va revelar el Diari, però el detonant definitiu de la dimissió han estat els correus que va intercanviar amb BPA que ahir es van fer públics a mitjans estrangers i que directament o indirectament ha facilitat l’altra part, la contractant. Uns fets que apunten una conducta dubtosa per part de la consellera i dels altres implicats, perquè qui la pagava accepta donant a conèixer aquesta informació que pretenia fer anar les lleis al seu gust. I tot i que hagi arribat de manera insòlita, benvinguts siguin els nous temps de regeneració política.