editorial
Calen paletes de nou
La lenta però continuada recuperació del mercat laboral està portant que hi hagi necessitat de mà d’obra en múltiples sectors. Fins i tot ha arribat un punt en què ja hi ha més demanda que oferta en el sector de la construcció
La notícia de la manca de paletes a Andorra és cridanera vist que precisament aquesta feina és el paradigma de com la crisi es va endur milers de llocs de treball per endavant. En els temps daurats del totxo es van arribar a comptabilitzar uns set mil assalariats en el sector de la construcció. A efectes pràctics significava que un de cada sis treballadors estava adscrit a la construcció. I cal sumar els gairebé sis mil del sector públic, parapúblic i semipúblic, que no paraven de créixer degut als rius de milions que entraven en les arques públiques i que van sobredimensionar les administracions. Aquest és el model dels primers anys del segle XXI fins que un gran diluvi en forma de crisi ho va arrasar tot, excepte les plantilles de sector públic, que van quedar intactes. El descens del nombre de treballadors de la construcció entre el 2008 i el 2014 és un indicatiu excel·lent de l’evolució de la crisi. La baixada va ser constant fins a arribar als tres primers mesos del 2015, quan les mitjanes d’assalariats es van situar cap als 2.600 empleats. És indiscutiblement el sector econòmic més colpejat per la crisi, tenint clar que el seu sobredimensionament va ser una de les claus de la recessió econòmica. Dins del món laboral andorrà bona part dels antics treballadors de la construcció van haver de marxar i una altra part important es van haver de reciclar en altres feines. Amb aquests antecedents, i tenint en compte que fa només un any i mig s’estava en mínims històrics, sobta que la construcció torni a tenir una demanda de mà d’obra superior a l’oferta. És una gran notícia perquè significa que la recuperació econòmica, res per a tirar coets, és prou sòlida perquè fins i tot arribi a la construcció. Comporta que torna a haver-hi interès en l’edificació i en les reformes. Com en la resta de sectors que necessiten treballadors, Govern haurà de veure com es compatibilitza facilitar les contractacions amb la protecció del mercat nacional, evitant que una excessiva laxitud provoqui les rotacions laborals constants d’altres èpoques buscant pagar el mínim davant una oferta d’assalariats molt gran. Sens dubte l’evolució econòmica provoca que l’executiu hagi de reformar el model de quotes per respondre a la nova realitat.