El futur de Vall Banc

El futur de Vall Banc està molt lligat a la voluntat que tinguin els nous propietaris de l’entitat. Cal comptar que el fons nord-americà és un actor amb cert pes en el panorama internacional, que gestiona més de 14.000 milions d’euros i amb inversions en 45 entitats de 16 països. No hi ha dubtes –o no ho sembla– respecte a la solvència del grup comprador, però fins ara s’ha mantingut certa recança sobre quins són els plans reals de futur. Els crítics sempre han assegurat que es tracta d’una operació a curt termini amb la intenció, un cop el banc estigui en perfecte funcionament, de vendre amb un màxim de benefici partint de la base que l’entitat, comptat i debatut, es va vendre a un preu relativament baix. És positiu per rebatre aquestes argumentacions, que el conseller delegat de Vall Banc, Christoph Lieber, es reunís amb els empleats per ratificar en persona la voluntat de perdurar en l’aventura andorrana. Lieber ha anat més enllà garantint que JC Flowers vol aprofitar Vall Banc per fer una entitat de primer nivell tecnològic, amb una mida continguda, que demostri com el grup pot ser una referència en la gestió bancària. Però cal ser realista, i la normalització de Vall Banc com una entitat més només pot arribar un cop s’hagin superat plenament les restriccions que encara es mantenen. A dia d’avui encara hi ha operatives que els clients no poden realitzar, i amb aquest escenari és molt difícil trametre confiança. Tampoc ajuda l’hermetisme que ha caracteritzat tots els moviments del fons JC Flowers des que va entrar en la cursa per adquirir l’entitat. L’any 2016 és complicat entendre una nul·la presència als mitjans, que són precisament el millor instrument per trametre de forma massiva el missatge de confiança. El plantejament genèric de l’entitat pot fer-se un forat dins del mercat. No s’intenta ser els més grans, i per tant no es competeix en mida i no hi ha obsessió pel creixement dels fons gestionats. Es busca ser molt eficients sent petits. El posicionament és interessant sempre que sigui capaç de suportar l’afectació de la tirania de les economies d’escala. La normalització total, però, no pot fer-se esperar massa perquè ara ja toca passar pàgina i entrar en una dinàmica estàndard.