Relleu a la ramaderia

La dedicació que exigeixen la ramaderia i l’agricultura no captiven el jovent. Els que han estat durant segles pilars essencials de l’economia per garantir la subsistència de moltes generacions estan quedant en activitats amb molt poc pes. I si les explotacions no comptessin amb l’afegit de tenir adjudicada certa quota per plantar tabac, del qual obtenen la major part dels beneficis, quedaria en un sector gairebé residual. Molts dels terrenys que una vegada es dedicaven a la pagesia s’han convertit en solars on s’aixequen edificis d’habitatges o establiments hotelers que han reportat als propietaris rendiments molt més ràpids, quantiosos i segurs. Una transformació que ha anat d’acord amb l’evolució de l’economia nacional i la substitució dels sectors tradicionals pels lligats al turisme, però que s’està convertint en un motiu de preocupació per la falta de relleu generacional per als ramaders que estan en actiu. Ni les ajudes que preveu la Llei d’agricultura ni la possibilitat d’heretar les par­cel·les i granges familiars que estan operatives i donant rendiment estan resultant suficientment encoratjadores perquè els joves es decideixin a continuar la feina. El manteniment de l’agricultura i la ramaderia és necessari perquè el Principat conservi part de l’atractiu de natura que té i perquè projectes com ara el de la carn de qualitat del país no decaiguin després dels èxits que han assolit. La situació és preocupant a tot el ter­ritori però a Canillo l’afectació és més notable tant pel que representa el sector tradicional a la parròquia –té més pes econòmic i paisatgístic que a d’altres zones– com perquè els ramaders estan en edats més properes a la jubilació. La feina engegada per Agricultura i el comú per cercar solucions i posar en marxa un pla que pugui servir per assegurar la continuïtat de les explotacions és una bona iniciativa. No serà fàcil, però, tirar-lo endavant perquè es plantegen propostes com ara la col·lectivització d’esforços o ajuntar explotacions que trobaran reticències en un sector defensor dels costums i poc partidari de canviar allò que sempre s’ha fet. El problema es preveu que arribi en un termini de deu anys, temps suficient per buscar alternatives. Caldrà trobar atractius al model tradicional, noves fórmules de treball i nous conreus i activitats per aconseguir la implicació que fa falta.